Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30
Per entendre què passa als passadissos del poder central
Inscriu-t’hi
L’origen històric d’aquesta noció va estretament lligat al naixement de l'estat modern i a "la Pau de Westfàlia, el 1648". Segons detalla en conversa amb l’ARA Antoni Abat i Ninet, director de l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un dels pilars fonamentals d'aquell tractat va ser justament blindar la "unitat i la invisibilitat dels estats" que sorgien en aquell moment històric. Posteriorment, aquesta premissa passa a formar part indissociable del concepte de sobirania contemporània que, tal com relata Oriol Costa, professor de relacions internacionals a la UAB, pren el seu sentit actual a partir del 1945. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, "reconèixer la sobirania dels altres i tenir la sobirania reconeguda pels altres" passa a erigir-se en "l'element central de la civilització del sistema internacional", subratlla el professor a aquest diari.
Aquest nou paradigma basat en el respecte "canvia completament el sistema internacional", destaca Costa, ja que significa que a la pràctica "tu estàs prohibint les guerres d'agressió". L’expert afirma que en el moment en què "les guerres de conquesta queden prohibides", el tauler global es transforma i "hi haurà molts estats que deixaran tenir por que els faci la guerra l'estat oposat". En el cas espanyol, aquesta pulsió per blindar el territori es plasma nítidament i amb gran transcendència jurídica a la carta magna, atès que, com adverteix Abat, "la Constitució espanyola, en la primera frase de l'article 2, diu que es fonamenta en la indissoluble unitat de l'Estat". Així, quan sorgeixen crisis sobre l'estatus dels enclavaments nord-africans de Ceuta i Melilla, el mur legal és infranquejable per als constitucionalistes, que ho frenen amb aquest argument: "Nosaltres no negociem la nostra integritat nacional".
El retorn de la por
Els experts adverteixen que, tot i haver estat el gran pilar estabilitzador durant dècades, aquest principi d'inviolabilitat s'ha anat erosionant "des del 2010" o fins i tot, per a alguns analistes, "el 2008 amb la guerra d'agost Rússia-Geòrgia". Costa adverteix que aquest desgast constant fa un salt d'escala històric amb "l'annexió de Crimea per part de Rússia el 2014" i culmina amb "el 2022 amb l'atac rus sobre Ucraïna", sense oblidar els recents episodis com "les amenaces de Trump sobre el Canadà i Groenlàndia" o els mapes geopolítics on "Veneçuela surt com a cinquanta-unè estat dels Estats Units".
Davant d'aquest escenari, Abat recorda que un estat pot legislar sobre la seva integritat, però "si la realitat és una perspectiva de fets reals que s'hi imposen per la força, les constitucions queden en paper mullat". A més a més, les intromissions ja no afecten únicament el sòl geogràfic, sinó que avui "també és l'espai aeri o les telecomunicacions", fet que converteix les noves guerres híbrides en una vulneració a l'estat territorial. És així com, adverteix Costa, "torna aquesta por que havia quedat relegada".
S'esquerda així, doncs, una falsa sensació de seguretat en què, com destaca Costa, "quan un no pateix per les fronteres és molt més senzill fer com si no existissin". L’expert explica que al Vell Continent, la gran fórmula magistral per pacificar conflictes històrics va ser "fixar les fronteres, que ningú les toqui" per, tot seguit, intentar "fer-les irrellevants" a còpia de crear "el màxim d'interdependències econòmiques o institucionals de tota mena". "Si les fronteres tornen a estar en joc, després, normalment, tornes a tenir incentius per defensar-les", conclou.