Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
La suposada oferta d'una treva arriba just l'endemà que Trump parlés per primer cop d'una futura retirada dels EUA i hores abans que es dirigeixi a la nació per parlar sobre la guerra. “Marxarem molt aviat”, va dir ahir al Despatx Oval, just quan aquesta setmana el preu del galó de gasolina (3,78 litres) ja supera els 4 dòlars, xifra que no es veia des de l'inici de la guerra d'Ucraïna. El president afirmava que la campanya militar podria estar enllestida en "dues o tres setmanes". Paradoxalment, també assegurava que arribar a un acord amb Teheran no era un requisit indispensable perquè Washington deixés d'atacar. "L'Iran no ha d'arribar a cap acord. No, no han de fer cap tracte amb mi", ha subratllat.
L'anunci del discurs a la nació ha afegit incertesa a la guerra després que Washington hagi estat enviant a la regió unitats d'operacions terrestres. El mandatari posa un termini de tres setmanes més de campanya abans que conclogui l'operació, batejada com a Fúria Èpica. Dels 7.000 soldats addicionals que el Pentàgon ha enviat a la regió, només hi han arribat uns 2.500 marines que van a bord de la nau d'assalt amfibi USS Tripoli. Encara han d'arribar els altres que van a bord de l'USS Boxer, i es preveu que arribin a mitjan abril. Mentrestant, els paracaigudistes d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada ja han estat mobilitzats. El cos està preparat per activar-se en un màxim de 18 hores des que se li dona l’ordre. La setmana passada, a més, el Pentàgon també plantejava enviar 10.000 efectius més.
Mentrestant, el dirigent republicà afegeix més llenya al foc a la seva relació amb els aliats. Si aquest dimarts els que anessin tots sols a buscar el petroli a Ormuz ("Els Estats Units ja no hi seran per ajudar-vos, igual que vosaltres no hi heu sigut per a nosaltres", advertia), aquest dimecres Donald Trump ha dit que està considerant seriosament retirar els Estats Units de l'OTAN. Ho ha afirmat en una entrevista al diari britànic The Telegraph, en què ha justificat la decisió pel que considera una falta de compromís financer i militar de la resta de socis, especialment en el context de conflicte a l'Orient Mitjà.
Com ja ha fet en altres ocasions, Trump ha qualificat l'Aliança Atlàntica com un "tigre de paper" i ha dit que treure els Estats Units del pacte de defensa és una decisió molt pensada: "És clar com l'aigua". A més, sosté que ja fa temps que té dubtes sobre la credibilitat de l'OTAN. "Mai m'ha convençut l'OTAN. Sempre he sabut que eren un tigre de paper, i Putin també ho sap, per cert", ha reblat.
Les afirmacions del president van en consonància a les que ha fet també aquesta matinada el secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio. En declaracions a la cadena Fox News, ha assegurat que Washington haurà de reavaluar la relació amb l’OTAN quan acabi la guerra amb l’Iran. “Crec que, malauradament, haurem de revisar si aquesta aliança, que ha servit bé el país durant un temps, continua complint aquesta funció”, ha dit. I ha afegit: “Si hem arribat al punt que l’OTAN implica que no podem utilitzar bases militars nord-americanes a Europa... aleshores és una via de sentit únic”.
Els Emirats Àrabs podrien participar en un atac per obrir Ormuz
El diari The Wall Street Journal assegura en exclusiva que els Emirats Àrabs volen reobrir l’estret d’Ormuz i estan preparats per entrar en la campanya militar. Fonts coneixedores de les converses també havien explicat a l'agència Associated Press que els països del Golf han instat privadament els Estats Units a no deixar d’atacar l'Iran fins que s’obtinguin canvis significatius. Aquestes pressions estarien encapçalades pels Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. La insistència dels països àrabs per continuar amb la campanya suposa un gir significatiu en comparació amb les reaccions dels primers dies de conflicte, en què havien instat Washington a no atacar l'Iran.
Els atacs de l'Iran han posat en risc l'economia i prosperitat dels petroestats. La setmana passada els bombardejos ja van escalar a les infraestructures energètiques, i van provocar danys de milers de milions de dòlars que es tardarà anys a reparar. Aquest fet per si sol ja assegura que l'impacte econòmic de la guerra continuarà notant-se molt més enllà de la fi del conflicte.
Trump sembla desentendre's de com s'hauria de gestionar la postguerra. En especial pel que fa a l'estret d'Ormuz. "Nosaltres marxarem. Això no és per a nosaltres. Algú pot treure les mines que han estat llançades a l'aigua. Ho pot fer França o qualsevol que faci servir l'estret", ha dit el president, en referència a les mines aquàtiques que l'Iran ha posat al pas marítim des de l'inici del conflicte.
Dimarts arrencava amb una publicació a Truth Social en què Trump justament es desentenia del destí d'Ormuz, tot i que havia posat la seva reobertura com una condició per no bombardejar les instal·lacions elèctriques iranianes el pròxim 6 d'abril. En aquesta mateixa publicació carregava contra els països europeus per no haver-lo volgut ajudar a desbloquejar el pas marítim i es desentenia de la manca de combustible que pot comportar l'allargament del boicot. De fet, suggeria als europeus que compressin el petroli als EUA i els deia que s'armessin de valor per prendre per les armes el control de l'estret. "L'Iran ha estat, essencialment, delmat. La part difícil ja està feta. Aneu a buscar el vostre propi petroli!", reblava.
L'Iran ha negat en tot moment l’existència d’aquestes converses i dimarts al matí amenaçava d’escalar els seus atacs contra les empreses nord-americanes de la regió. La Guàrdia Revolucionària advertia que, a partir d’aquest dimecres, atacaria un total de 18 companyies, entre les quals Microsoft, Google, Apple, Intel, IBM, Tesla i Boeing. Els iranians els advertien que “haurien d’esperar la destrucció de les seves instal·lacions per cada acte terrorista a l'Iran”, en referència als atacs dels Estats Units i Israel.