07.07.2026 - 20:58
|
Actualització: 07.07.2026 - 21:37
El 72% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen cap expectativa d’accedir a un habitatge, segons l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar (2025), publicat avui per la Fundació Arrels. El percentatge de persones que encara esperen aconseguir un habitatge ha baixat del 28,1% el 2023 al 23,8% enguany.
L’estudi, elaborat a partir de 676 enquestes fetes a persones que dormien al ras el juny del 2025, identifica la pèrdua de l’habitatge com una de les principals vies d’entrada al sensellarisme. El 26,8% dels enquestats expliquen que l’últim habitatge on van viure era de lloguer i el 8,5% que era de propietat. L’edat mitjana de les persones que viuen al carrer és de 42,7 anys.
Arrels alerta que augmenten les persones que fa menys de sis mesos que dormen al carrer, però disminueixen les que aconsegueixen sortir-ne. El 36,6% dels enquestats es troben en aquesta situació des de fa menys de mig any, set punts més que el 2023. Segons la fundació, això indica que el sistema d’atenció no dóna resposta a totes les persones que hi entren i fa créixer el risc de cronificació.
La fundació també destaca que el 92,7% de les persones que avui viuen al carrer havien tingut abans un habitatge estable. Considera que el sensellarisme no és un punt de partida, sinó el resultat d’un procés d’exclusió residencial.
Els principals motius que expliquen l’arribada al carrer són els problemes relacionats amb l’habitatge (18%) i els processos migratoris (18%). A més, un 23,3% de les persones ja vivien en situacions d’habitatge insegur abans de quedar-se al carrer, com ara en cases de familiars o amistats sense contracte o en habitatges ocupats.
L’informe també constata que moltes persones continuen atrapades en el sensellarisme. Tot i que la mitjana de temps al carrer ha baixat de quatre anys i mig a tres anys i mig, Arrels atribueix aquesta reducció a l’augment de nous casos i no pas a una disminució de les situacions de llarga durada. Un 34,3% de les persones enquestades ja havia viscut episodis previs de sensellarisme.
L’entitat també assenyala que gairebé una de cada quatre persones ha passat per albergs, pensions o altres recursos temporals abans de tornar a dormir al carrer, fet que, segons Arrels, evidencia la manca d’alternatives residencials estables.
La fundació considera que la legislació d’estrangeria és un factor determinant en l’exclusió social. Un 68% de les persones extracomunitàries i un 44,7% de les comunitàries asseguren que no compleixen els requisits necessaris per fer els tràmits administratius que els permetrien regularitzar la seva situació.
També alerta que augmenta el nombre de persones sense empadronament. El 32,8% dels enquestats no estan empadronats, 7,1 punts més que el 2023, cosa que limita l’accés a drets bàsics. La manca de documentació és el principal obstacle per a empadronar-se.
L’informe assenyala igualment un augment del sensellarisme juvenil. Les persones d’entre divuit anys i vint-i-nou representen ja el 20,5% dels qui dormen al carrer, mentre que els majors de cinquanta-cinc anys són el 19,1%.
Arrels reclama al parlament que aprovi “amb urgència” la llei del sensellarisme i que es desplegui amb recursos suficients. També demana reforçar la prevenció, garantir l’accés a habitatges estables amb suport social i crear una xarxa d’allotjaments de baixa exigència distribuïts per tots els barris de Barcelona.
Segons l’últim recompte de la fundació, fet el desembre del 2025, 1.982 persones dormen als carrers de Barcelona, un 43% més que dos anys abans. Arrels adverteix que aquesta xifra rècord posa de manifest la necessitat d’un canvi en les polítiques públiques per afrontar el sensellarisme.