Mónica Bettencourt-Dias: "Ja no només llegirem genomes: començarem a escriure'ls"
Biòloga molecular i directora del Centre de Regulació Genòmica (CRG)
Amb prou feines fa tres mesos que és a Barcelona i Mónica Bettencourt-Dias (Lisboa, 1972) ja xampurreja el català. Té un professor particular i ha apuntat les seves filles a un casal d’estiu perquè facin immersió en l’idioma. Tota una mostra d’intencions d’aquesta biòloga cel·lular, que es confessa una enamorada de la ciutat i la seva cultura, i que acaba d'assumir la direcció del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. És la primera dona que es posa al capdavant d'aquest vaixell insígnia de la recerca biomèdica a Europa, i liderarà prop de 500 científics de 47 nacionalitats diferents.
Bettencourt, doctora en biologia molecular pel University College de Londres, arriba a Catalunya després d’haver dirigit l’Institut Gulbekian de Ciència de Lisboa i d’haver presidit EU-Life, una aliança de centres d’excel·lència en recerca biomèdica europeus. Aquesta científica defensa que la intel·ligència artificial i la biologia generativa permetran passar d'entendre la vida a començar a dissenyar-la, però alerta que aquesta revolució només serà útil si es preserven el pensament crític, els valors ètics i la recerca guiada per la curiositat.
A la primavera vam celebrar els 25 anys de la publicació del genoma humà. Durant aquest temps, hem après a llegir-los. Quin serà el següent pas?
— Començarem a escriure’ls. Ja no es tracta només d'entendre el genoma i el que significa, sinó de poder predir què farà i, fins i tot, començar a dissenyar el futur. I ho podrem fer perquè disposem de les eines gràcies a la intel·ligència artificial i a les noves tecnologies.
És el que anomena biologia generativa?
— Exactament. Durant molts anys hem intentat entendre la vida. Ara podem començar a utilitzar aquest coneixement per construir nova biologia. Al CRG ja hi ha investigadors que dissenyen proteïnes artificials i d'altres que modifiquen cèl·lules perquè puguin administrar fàrmacs. Estem intentant utilitzar tot el que hem après en biologia i les eines i tecnologies que hem desenvolupat per crear noves solucions, sempre dins d'uns límits ètics molt clars. Volem avançar cap al concepte una salut o one health, aprendre de la biodiversitat, perquè la natura ha resolt molts problemes durant milions d'anys d'evolució. Ara la IA ens permet estudiar molts més genomes i entendre aquestes solucions per aplicar-les a nous reptes, tant en medicina com en conservació, per exemple.
¿La biodiversitat passa a tenir un paper central en la recerca biomèdica?
— Quan entens els principis fonamentals de la vida, aquest coneixement serveix per estudiar tant una malaltia humana com un ecosistema. Tot està connectat. Per això impulsem iniciatives com el Biodiversity Cell Atlas o Piri Sentinel, als Pirineus, on estudiem com evoluciona la biodiversitat i identifiquem espècies que poden actuar com a sentinelles dels canvis ambientals. També hem establert una col·laboració molt important amb Andorra, que és un laboratori natural extraordinari perquè és un territori petit on es poden monitorar molts aspectes. Amb el govern andorrà treballarem conjuntament en biodiversitat de muntanya. És la primera vegada que un centre de recerca fa una col·laboració com aquesta amb un altre país.
No és una línia que s'associï habitualment al CRG.
— En realitat, el CRG ja feia moltes d'aquestes coses. El que canvia és la narrativa. Continuem intentant entendre els mecanismes fonamentals de la vida, però aquest coneixement també és útil per entendre els ecosistemes. Si tenim els socis adequats, les aplicacions poden anar en moltes direccions.
¿La nova estratègia del centre serà aquesta?
— El més important continua sent reclutar el millor talent perquè faci ciència excel·lent. I això passa perquè pugui perseguir amb tota llibertat els seus somnis i les seves idees, perquè és només així com sorgeixen aportacions innovadores. Però també hem definit unes línies estratègiques que m'agrada explicar-les amb una metàfora molt catalana: els castells, perquè mostren com, treballant junts, podem construir una cosa molt més gran del que qualsevol podria fer individualment. I hem definit tres missions per a aquest castell que volem construir.
Quines són?
— La primera està dedicada a la intel·ligència artificial i la biologia generativa. Es tracta d'aprofitar aquestes noves eines per accelerar la recerca i construir noves eines biològiques que permetin millorar la vida d'una manera ètica. La segona gira al voltant de la salut humana. Disposem de tecnologies extraordinàries, però el gran repte és integrar tota la informació que obtenim d'un pacient, des de dades genòmiques fins a proves d’imatge, proteòmica, història clínica. Aquesta integració de dades –la multiòmica– és fonamental per avançar cap a una medicina de precisió realment personalitzada, i ja estem fent avenços en aquest sentit en col·laboració amb hospitals i altres centres de recerca. I de la tercera missió ja n’hem parlat: biodiversitat per avançar cap a una salut. Quan entens els genomes de moltes espècies també pots predir millor els processos biològics que afecten la salut humana. Al final, la salut de les persones, la dels ecosistemes i la del planeta formen part d'un mateix sistema.
L'envelliment també esdevé una prioritat.
— L'envelliment saludable és un dels grans reptes que tenim com a societat. Per això, ja hi ha diversos grups del CRG que hi treballen des de perspectives diferents, des d’entendre els fonaments d’envellir buscant patrons matemàtics fins a saber com impacta el pas del temps en els ovòcits. A més, estem desenvolupant un programa conjunt amb altres institucions dins d’un consorci internacional per avançar en medicina de precisió aplicada a l'envelliment.
¿La intel·ligència artificial serà la gran acceleradora de tota aquesta recerca?
— Per descomptat, però també ens obliga a reflexionar molt sobre com la volem utilitzar. Fa poc vaig participar en una trobada dels doctorands del CRG i havien organitzat un debat molt interessant: què passaria si el teu supervisor deixés de discutir amb tu i discutís directament amb la IA? I de les idees que van sorgir-hi, una em va semblar especialment rellevant: per aprendre cal temps.
Que és, precisament, el que t’estalvia la IA.
— Però necessites temps per llegir un article, per poder no entendre'n una part, qüestionar-te què estàs llegint, equivocar-te i tornar-hi. Quan la IA et digereix aquell article i simplement et diu què explica i què conclou, el primer que passa és que deixes de ser crític –perquè aquell article pot estar equivocat–, però, sobretot, perds el temps necessari per aprendre, pensar i desenvolupar el pensament crític. I això em preocupa molt.
Per tant, la qüestió no és si utilitzem la IA, sinó com la utilitzem.
— Exactament, i ningú té encara aquesta resposta. Al CRG estem creant un AI task force, un equip per reflexionar sobre totes les implicacions de la intel·ligència artificial. A més, liderem una iniciativa europea que reuneix agències de finançament, institucions de recerca i altres actors per debatre com s'ha d'utilitzar aquesta eina en la recerca, perquè considerem que hem de construir aquesta resposta conjuntament. Potser ens equivocarem en algunes decisions, però hem de pensar junts quin és el camí que volem seguir.
La revolució tecnològica també obliga a replantejar els límits ètics.
— És un tema molt important per al CRG, i per això ja tenim un programa dedicat a pensar l'impacte de la recerca en la societat i animem els investigadors a reflexionar sobre les conseqüències del que fan, no només les positives, sinó també les que poden generar interrogants. Ara estem transformant aquesta feina en el que anomenem un policy lab, un espai de reflexió sobre les implicacions socials, ètiques i reguladores de les noves tecnologies. No es tracta només de comunicar millor la recerca, sinó també de preguntar-nos què podem fer i què no hauríem de fer. La IA forma part d'aquest debat, però també moltes altres tecnologies.
¿Europa pot tenir un paper diferencial en aquesta reflexió?
— Crec que sí. Vivim un moment extraordinari. Quan el CRG es va inaugurar, ningú es podia imaginar que en vint anys arribaríem tan lluny. La velocitat amb què avança la recerca és fascinant. Però aquest potencial també comporta una enorme responsabilitat, i com a científics tenim un deure amb la societat. En aquest sentit, crec que Europa té uns valors molt sòlids en aquest àmbit que hem de preservar.
Catalunya pot jugar a la primera divisió mundial de la recerca?
— Catalunya és en una molt bona posició. Si disposés d’una mica més de finançament en recerca, seria sens dubte el lloc on caldria estar. Compta amb institucions excel·lents, i en continua atraient de noves; està creant una massa crítica extraordinària amb iniciatives com el Mercat del Peix, i això atreu, de retruc, més companyies i empreses. A més, és un lloc molt atractiu per captar talent internacional: la gent hi vol venir i s'hi vol quedar. El repte és com retenir aquest talent, perquè disposem de recursos per atraure investigadors, però després molts depenen d'aconseguir ajuts competitius, com els de l'ERC. Si reforcéssim una mica més el finançament estructural, seria molt més fàcil consolidar aquest ecosistema i fer-lo créixer.
Defensa la divulgació científica. En una època de desinformació, quin paper ha de tenir?
— Encara més important! Però hem de canviar la manera d'entendre-la. Necessitem saber quines estratègies funcionen, quines generen confiança i quines permeten establir un diàleg real amb la societat. Per això cal fer recerca sobre la comunicació científica, treballar amb investigadors de les ciències socials per entendre què funciona i què no. I també hem de crear espais perquè la societat ens expliqui què pensa, què li preocupa. La comunicació no pot ser només en una direcció.
Com a investigadora, quina és la gran pregunta que encara voldria respondre?
— M'interessa entendre com l'entorn modifica les estructures de les cèl·lules i com aquestes estructures permeten que la cèl·lula interactuï amb el seu entorn. És una pregunta fonamental. Si entenem millor aquesta relació, podrem comprendre processos com l'envelliment, el càncer o les infeccions víriques.
En un moment en què es demanen resultats cada cop més ràpids, vostè continua reivindicant la recerca guiada per la curiositat. Per què?
— Perquè és la que acaba generant les innovacions més disruptives. Si un ecosistema científic deixa de donar espai a aquest tipus de recerca, tard o d'hora també deixarà d'innovar. Les empreses necessiten tenir a prop institucions que facin recerca fonamental. Elles poden desenvolupar els productes, però les grans idees solen néixer d'investigadors que simplement intentaven respondre a una pregunta que ningú no sabia si tindria cap aplicació.
Avui, però, hi ha molta pressió perquè la ciència tingui un impacte immediat.
— Sí, i és comprensible. La societat vol respostes. Però hem de recordar d'on surten les grans revolucions científiques. Pensem en els agonistes de GLP-1 [fàrmacs com l’Ozempic]. Tot va començar perquè un investigador estudiava la saliva del monstre de Gila, un llangardaix amb una digestió molt lenta. Era recerca guiada per la curiositat. Ningú buscava un tractament per a l'obesitat. Anys després, aquell coneixement ha acabat donant lloc a una família de medicaments que està canviant la vida de milions de persones. Aquest és el millor argument a favor de la recerca fonamental, que no sabem d'on vindrà el pròxim gran descobriment. La ciència necessita excel·lència, però també necessita imaginació. Per això hem de continuar fent preguntes que, aparentment, no tenen una aplicació immediata.