06.04.2026 - 21:40
L’escriptor Sebastià Portell (Ses Salines, Mallorca, 1992) va ser elegit president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el març del 2022. Van ser unes eleccions molt renyides. Ara, quatre anys després, ha renovat la presidència d’una manera molt més consensuada. També aquest febrer va ser elegit president del European Writers’ Council i serà ratificat al juny pels membres d’aquesta federació d’associacions d’escriptors europeus, que aglutina cinquanta-dues entitats de trenta-quatre països. Amb ell parlem dels objectius que es planteja una entitat com l’AELC, alguns de ben nous, com els drets arran de la intel·ligència artificial, i d’altres que s’arrosseguen de fa moltes dècades, com els premis que tenen una dotació econòmica a compte dels drets d’autor. També parlem de la Nit de les Lletres Catalanes convocada per Òmnium Cultural. De per què el president de l’AELC no era a la fotografia i tampoc a la gala.
—La literatura catalana que ve de Mallorca està d’enhorabona, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a Biel Mesquida i el premi Sant Jordi per a Carles Rabassa. Com ho veieu, vós que també sou mallorquí?
—Ens hem de felicitar per aquests dos premis, no només mirant-ho en clau mallorquina sinó pel que significa per a la nostra cultura sencera, de Països Catalans. Biel Mesquida és un mallorquí nascut al País Valencià. Carles Rebassa és un mallorquí que viu a Barcelona, que ha escrit Palma des de Barcelona. I tots dos autors tenen el mapa molt integrat en la seva obra, en la seva llengua i en el seu imaginari. I això crec que és un motiu d’optimisme en els temps que corren.
—Per cert, en relació amb el premi Sant Jordi, no us vam veure el dia de la gala de la Nit de les Lletres Catalanes. Tampoc formàveu part de la famosa fotografia del dia que se’n va anunciar el nou format. Com a president de l’AELC, quina posició heu pres en aquesta nova Nit de les Lletres Catalanes?
—Nosaltres, amb aquest esdeveniment, vam fer com fem amb la resta de premis literaris del país. Com a entitat amb vocació sindical, vetllem perquè tots els premis siguin justos amb els autors i les condicions sigui tan bones com sigui possible. A partir d’aquí i d’aquesta tasca d’acompanyar, no assistim habitualment a lliuraments de premis, sinó que ens agrada més acompanyar-los abans i després. I el que hem fet en aquest cas amb Òmnium és que hem tingut converses abans que se celebrés la Nit de les Lletres Catalanes. I vam compartir amb ells alguns neguits i algunes propostes de millora, que sabem que les han acollit bé i que esperem que les puguin incorporar en futures edicions.
—A quins neguits i propostes us referiu?
—En primer lloc, els vam suggerir que tal vegada el sistema literari del país necessita mesures de més capil·laritat territorial, d’estabilitat i de continuïtat, per tal de garantir la professionalitat dels nostres autors. Passa igual amb la presència dels nostres autors als mitjans de comunicació. Em referesc, sobretot, a la implicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tenir una Nit de les Lletres Catalanes en prime time, en la qual la literatura catalana és la protagonista, és una notícia excel·lent, però ens encantaria que aquesta notícia anés acompanyada d’una cura sostinguda per la literatura a la graella actual del 3Cat. Sí que s’han posat en marxa iniciatives de visibilització de la literatura els darrers anys, però també és veritat que aquestes iniciatives són presents, sobretot, a la plataforma i no tant a la graella. Creiem que projectes amb més estabilitat durant l’any serien molt positius.
—Més neguits?
—Hi ha premis en la Nit de les Lletres Catalanes que no són premis. Són aquells convocats per les editorials, que són avançaments de drets d’autor, però en cap cas aquests avançaments van acompanyats d’un premi extra, que és el que hauria de ser un guardó, un reconeixement a l’excel·lència que va més enllà de les vendes d’aquest llibre. Això, en els premis que convoca Òmnium directament, s’ha aconseguit, i n’estem agraïts, però malauradament, els premis convocats per algunes de les editorials implicades encara no són premis. És un aspecte que sempre hem convidat a mirar. I, per altra banda, també creiem que s’hauria de reduir la diferència entre les dotacions dels diferents gèneres literaris. Si som un país de poetes, si som un país que creu en la seva literatura infantil i juvenil, que es troba en un moment pletòric, les dotacions d’aquests guardons s’hi haurien de correspondre.
—La diferència és entre 75.000 euros, el més ben dotat, el Sant Jordi, i 2.000 euros el menys ben dotat, que és el de còmic. Certament, hi ha una gran diferència.
—Sí. I en aquest sentit, la Nit de les Lletres Catalanes hauria de ser una bona oportunitat per a encetar aquests debats de país i de sistema literari. Si realment creiem en els principis que han vertebrat el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, si creiem en la bibliodiversitat i en la cura de tota mena de propostes editorials i creatives, una nit que es reivindica de les lletres catalanes serà bo que en futures edicions es faci ressò d’això també.
—Una de les crítiques que ha rebut el nou format és que continua prioritzat, i d’una manera encara més consolidada, els grans grups. També, els premis a originals per davant dels premis a obra publicada. Com ho veieu, els autors?
—Sobre els perfils de les editorials participants, no ens afecta directament i no tenim una posició consensuada com a junta. Amb tot, a nosaltres ens agrada que les iniciatives i els projectes representin el país. I crec que la Nit de les Lletres Catalanes estaria molt bé que donés veu a tota mena d’editorials. Ara, sobre aquest aspecte, estaria molt bé que les diferents associacions d’editors (el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, també el grup Llegir en Català) s’hi pronunciessin. Nosaltres estem molt avesats a emetre opinions i fer públics comunicats i manifestos, i a vegades trobem a faltar aquesta correspondència en unes altres baules de la cadena de valor del llibre.
—Avancem. Us acaben de reelegir per quatre anys més president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Vau arribar a la presidència el març del 2022. Haureu exhaurit els vuit anys possibles segons els estatuts de l’entitat. En quin moment es troba l’entitat i quins objectius té?
—Ens trobem en un moment positiu, en el qual la junta està cohesionada, que era un dels reptes que teníem el 2022. Tenim una junta diversa, que representa persones de tot arreu dels Països Catalans, de totes les generacions, amb diversitat de gènere, com no pot ser d’una altra manera. I hem viscut un creixement remarcable. En quatre anys, hem crescut d’un 20%, al voltant de 330 associats nous. Ara som una mica més de 1.980 socis a l’AELC, que és una xifra rècord.
—Quines línies de treball heu començat?
—Hem consolidat i refermat la tasca que fem en relació amb els drets professionals d’escriptors i traductors. En diem la via més sindical, encara que no tinguem els drets i legitimitats dels sindicats, malauradament. Hem treballat per la vertebració territorial de la literatura arreu dels Països Catalans. Hem desplegat l’activitat de l’AELC d’una manera remarcable per tot el país. I hem reforçat les activitats que fem de reflexió literària i professional, a través dels nostres seminaris. Aquests tres eixos, el professional, el de país (territorial) i el de debat creatiu, els hem posat en marxa, i el que volem en els pròxims anys és consolidar-los i continuar-los explorant.
—En aquests moments, hi ha envits importants i molt nous, com ara, la defensa dels drets dels escriptors arran de la intel·ligència artificial. Com us ho plantegeu?
—En aquest sentit, l’AELC vam ser pioners, la tardor del 2023, quan vam ser la primera associació d’escriptors d’Europa que va publicar una guia per a autors literaris davant els mals usos de la intel·ligència artificial. Arran d’aquesta guia, vam formar part d’un grup de treball del Consell Europeu dels Escriptors, el European Writers’ Council. Jo mateix vaig contribuir a elaborar la guia d’aquesta federació europea per al sector del llibre en l’àmbit europeu. Per tant, hem estat una de les entitats que, malauradament, més hem après sobre aquesta qüestió. No és una qüestió ni atractiva ni agradable per a qualsevol humanista i amant de la literatura, però és molt necessari que hi siguem. Hem organitzat formacions i activitats obertes a tothom i en continuarem organitzant, perquè, per a bé o per a mal, la IA hi és i hi continuarà essent. El que hem de fer és vetllar perquè qualsevol ús que se’n faci sigui ètic i respectuós amb els drets dels autors.
—Ara que parlàveu del European Writers’ Council, us acaben de nomenar president d’aquesta entitat europea. Una entitat important. Com ha anat l’elecció d’aquest càrrec?
—Això va ser una sorpresa inesperada, un gir d’esdeveniments. L’anterior presidenta va dimitir amb desacord amb la junta directiva i, segons els estatuts del European Writers’ Council, qui substitueixi un càrrec dimitit ha de venir de la junta directiva. Els companys de la junta em van escollir a mi per unanimitat i no em va quedar més remei que assumir la responsabilitat. I ho he fet amb tot l’honor i tota la responsabilitat que comporta.
—Per què ho dieu?
—De vegades Europa sembla lluny conceptualment. Sembla que allò que passa a Europa no ens afecta. Però, de fet, amb qüestions com la IA, és a Europa on es prenen les decisions. El reglament de IA aplicat el 2024 ja serà d’aplicació de facto l’agost d’aquest 2026 i no cal que estigui transposat a cap estat. Per tant, és un front que l’AELC sempre ha tingut molt present i jo, personalment –perquè no hi sóc en representació de cap entitat, els membres de la junta del European Writers’ Council hi som a títol personal–, també continuaré lluitant.
—Per què es fa a títol individual?
—Perquè hem de treballar pel bé comú de tots els autors, no hi som en representació formal de cap entitat. Això no lleva que jo tinc el meu bagatge com a autor i com a persona, i que la manera de funcionar de l’AELC, assembleària, horitzontal, en què sempre avançam a partir dels debats, i la meva experiència com a autor d’una llengua minoritzada no marquin de dalt a baix. Però ho faig a títol personal.
—Com afecta el context internacional al European Writers’ Council? Se us gira feina.
—Absolutament. Ens condiciona de dalt a baix. Ens trobem en un moment en què les sobiranies no només nacionals sinó del continent europeu són qüestionades. I no només en el pla geopolític, sinó que l’eradicació de les empreses tecnològiques en l’àmbit de la IA condiciona la sobirania d’Europa i dels països europeus. Volem tenir unes xarxes socials pròpies? Volem tenir una IA pròpia que s’emmotlli als principis de propietat intel·lectual que han inspirat durant dècades el funcionament de la Unió Europea? Perquè la Unió Europea en certs aspectes som encara un exemple de protecció i defensa dels drets morals dels escriptors. No només de copyright, que és la tradició més anglosaxona i sobretot econòmica, que també tenim, naturalment. Sinó els drets morals. Ara mateix això està en joc. Per no parlar de punts més essencials, com la llibertat d’expressió, que a més de ser qüestionada en països amb conflictes bèl·lics, veiem que també és qüestionada, atacada o erosionada en països que es reivindiquen com a democràtics. Això també és un front en què lluitem.
—En clau interior, no volia deixar de preguntar-vos per la Casa de les Lletres, que sembla que ja té seu.
—Fa més de vint anys que era una demanda. El compromís que va sortir del Pla Nacional del Llibre i la Lectura va ser una de les fites que vàrem celebrar quan es va fer pública. Aquests anys n’acompanyem el procés, del qual són responsables el Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes, que també hi tindrà la seu, naturalment. Celebrem que aquest compromís continuï vigent i esperem que se’n compleixi el calendari. Ara la data que treballem per poder-nos-hi traslladar és a principi del 2028, i esperem que sigui aleshores. Sabem que serà una bona notícia per al sistema literari, que farà possible que col·laborem més entre nosaltres i també per ser més propers a la Institució de les Lletres Catalanes. I creiem que pot ser un espai de referència per a la ciutadania en general. S’hi faran actes gairebé diaris oberts a tothom i fins i tot serà un espai lúdic, perquè també hi haurà una cafeteria, que es pot convertir en un espai de trobada per a editors, autors, traductors, etc., que se’l vulguin fer seu.
—Amb tot, el pressupost de Cultura, si s’acaba aprovant, sembla que potser no creixerà pas fins el 2%, com s’havia compromès la consellera. En aquest sentit, els projectes més ambiciosos també podrien quedar compromesos. Us preocupa la manca de pressupost per a Cultura?
—Qualsevol pressupost que no hi arribi, per a nosaltres no serà suficient. En depenen les mesures de continuïtat, de les quals he fet referència abans parlant de la Nit de les Lletres Catalanes. En depenen els clubs de lectura que promou la Institució de les Lletres Catalanes, els ajuts a la creació i a la traducció, i tants i tants projectes que contribueixen a facilitar el sistema literari que tenim i el sistema editorial. Qualsevol indústria té un suport governamental, institucional, per tirar endavant i, de vegades, per una qüestió de sobirania, d’allò que ens és propi i que només podem fer nosaltres. I en el cas de la cultura, això encara és més evident. Per tant, ens agradaria molt que el pressupost de Cultura cresqués quantitativament i fins el 2%, per garantir que podrem continuar millorant. Hem millorat en els últims anys. Per exemple, en les qüestions més professionals dels autors, del 2022 al 2026 hem aconseguit que les beques a la creació dupliquessin la dotació. Hem passat de 6.000 euros a 12.000 a la Institució de les Lletres Catalanes. Les tarifes mínimes de traducció dels ajuts que concedeix la Institució han pujat d’un 25%, de 12 euros per pàgina a 15 euros per pàgina. I volem consolidar aquesta tendència. La literatura i la cultura del país mereixem més.
—La majoria d’escriptors i traductors tenen una realitat econòmica encara molt precària.
—És desastrosa. Només un 15% dels nostres autors i traductors perceben més d’un 25% dels seus ingressos a partir de la seva tasca literària. Aquesta xifra és homologable a uns altres sistemes literaris d’Europa, però no són de cap manera complaents. I no només en l’àmbit dels ajuts, sinó també dels contractes. Una fita que hem tingut a l’AELC els últims anys ha estat la publicació d’uns nous models de contracte editorial. Des del 2011 que no els revisàvem. I hem intentat que el Gremi d’Editors de Catalunya consensués aquests nous models de contracte amb nosaltres, com ja havíem fet el 2011, i no han volgut. L’Associació d’Editors en Llengua Catalana tampoc s’hi ha volgut incorporar.
—A les portes de Sant Jordi, a aquesta precarietat, s’hi afegeix la ingerència de personatges que no són escriptors però que tenen plataformes mediàtiques i que s’aprofiten de la diada per vendre llibres. Això també ho fomenten els grans grups. L’AELC teniu cap manera de fer-hi front? Ho heu denunciat?
—No ho hem denunciat específicament, en cap cas, perquè els autors som molt curosos en el cas dels jurats dels premis literaris, però tot apunta que tenim un sistema literari adulterat pels premis, que moltes vegades són concedits a persones més o menys professionalitzades en l’àmbit de l’escriptura, i de vegades no tenen aquesta vocació. La proposta de fons que fem des de l’AELC és un gir de país. Ens agradaria molt veure que molts dels premis literaris a obra inèdita que tenim passessin a ser premis a obra publicada, a fi que es fomentés un debat crític i lector de les obres que ja existeixen. Que tinguessin més circulació i recepció. O bé que hi hagués una transformació de premis a obra inèdita cap a beques que incloguessin mentories. Nosaltres tenim una experiència molt positiva amb el premi Salvador Iborra de poesia per a joves menors de trenta anys. No només té una dotació econòmica al marge dels drets d’autor i la publicació del llibre, sinó que, per als finalistes, també suposa la participació en formacions, mentories i tutories d’autors amb més experiència sobre les seves obres. De manera que això es transforma en una millora qualitativa de les obres que s’acaben publicant. Per tant, si poguéssim demanar un desig a mitjà termini i a llarg termini per a la literatura dels Països Catalans, ens agradaria superar aquest paradigma de premi a obra inèdita, que és comprensible tenint en compte la història de persecució i minorització que hem tingut. Per sobreviure hem hagut de tenir premis. Però tal vegada ara, amb l’estructura editorial que tenim, ens podem permetre de ser més exquisits i millorar qualitativament.
—Per acabar, com se us presenta el Sant Jordi enguany?
—Se’m presenta molt tranquil, perquè no tinc cap novetat com a escriptor. Sí que hi ha alguns llibres que he traduït i s’han publicat recentment. Segurament, el que faré és visitar els amics, acompanyar-los, demanar-los signatures, dur-los cerveses, cacaolats i begudes isotòniques. Això serà el meu dia. I amb molt d’amor, com ha de ser el dia de Sant Jordi.
—I com a president de l’AELC?
—A l’associació ens passa una cosa, i és que és l’únic dia de l’any que no organitzem mai res. Perquè els nostres autors ja són presents a tot arreu del país.