31.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 31.07.2026 - 21:49
Palau dels Tornamira
Carrer de Jaume d’Aragó, Montpeller, Occitània
Mapa a Google
Dilluns va fer set-cents cinquanta anys de la mort del rei que ens va construir com a nació, Jaume I el Conqueridor, amb una vida plena de fets llegendaris fins al darrer dels seus dies, el 27 de juliol de 1276. En aquest últim article de la secció Com a casa de la temporada, ens volem fixar no pas en la mort del rei a València, sinó en el naixement a Montpeller (Llenguadoc). Ell mateix va descriure a la seva gran crònica, el Llibre dels fets, el moment d’aquesta naixença amb paraules senzilles i concretes:
“E aquí volc Nostre Senyor que fos lo nostre naiximent en casa d’aquells de Tornamira, la vespra de nostra dona sancta Maria Candeler. E nostra mare, sempre que nós fom nats, envia’ns a sancta Maria, e portaren-nos en los braces, e deïen matines en l’església de nostra Dona: e tantost com nós meseren pel portal cantaren: Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nós deguéssem entrar allí: mas, entram quan cantaven aquell càntic. E puis llevaren-nos a sent Fermí: e quan aquells qui ens portaven entraren per l’església de sent Fermí, cantaven: Benedictus Dominus Deus Israel. E, quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt alegra d’aquestes pronòstigues que ens eren esdevengudes.”
La nit de l’1 al 2 de febrer de 1208, per tant, quatre anys després del casament dels pares, Pere el Catòlic (1196-1213) i Maria de Montpeller (ca. 1182-1213), naixia l’infant Jaume al palau dels Tornamira, al cor de Montpeller. I, acabat l’infantament, per desig de la mare, un breu seguici sota la llum de les torxes es va adreçar amb la criatura en braços, pels carrerons de la ciutat, fins al temple de Nostra Senyora de les Taules i, posteriorment, fins a l’església de Sant Fermí.
De tots aquests primers espais que van veure els ulls del futur rei conqueridor en les primeres hores de vida, res no en resta dempeus. El temple i l’església esmentats al Llibre dels fets, ja fa segles que van desparèixer de la trama urbana montpellerenca. I el palau dels Tornamira, per la seva banda, fou substituït per una construcció més moderna, en època contemporània. Només una placa senzilla a la façana de l’edifici actual, situat al número 2 del carrer de Jaume d’Aragó, ens recorda que aquell espai havia estat reial. Quan la van instal·lar el 2008, en escaiença del vuit-cents aniversari del naixement del rei en Jaume, era escrita en francès; la que hi ha ara és bilingüe en occità i català. Fou en aquest indret on l’infant Jaume va viure els primers cinc anys, fins a la mort dels pares el tràgic 1213: la reina Maria a Roma, el 21 de gener, i Pere el Catòlic al camp de batalla, el 13 de setembre, a Muret. Allà va començar, doncs, la vida de llegenda de Jaume I el Conqueridor.
Seguint les traces del rei per Montpeller, cal desplaçar-se fins a la imponent torre dels Pins, un dels pocs vestigis de l’antiga muralla que encerclava la ciutat, per a trobar una placa molt més vistosa, encastada a la paret, dedicada en occità a la memòria de “Jaumes I lo Conquestaire, reis d’Aragó, coms de Barcelona, senher de Montpeslier, aquel que pres tres reialmes als sarrazins, donet justas leis a sos pobles, amparet los mesquis, assostet los lauradors, los mercadiers, los savis, els trobadors, renonciet per amor de Sant Loys e de la reina Margarita als dreigs de son linhatge sobre gran part de la lengua d’oc e de la Porvensa e mi”. A l’altre costat de la torre, amagada entre arbusts, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló en va encastar una altra el 1985, més menuda i discreta.
I ja el 2008, la batllessa socialista de Montpeller, Hélène Mandroux, i el president de la regió Llenguadoc-Rosselló, el controvertit Georges Frêche, van inaugurar al número 117 del carrer dels Estats Generals, ja fora del centre històric, un espai cultural i sala polivalent amb el nom de Jacques ler d’Aragon, l’últim homenatge (en francès) a un rei de gran fama i poder, però massa oblidat a la ciutat on va néixer i a la qual va aportar riquesa i prosperitat.
I una mica més: Sobre la relació entre Jaume I i Montpeller, el 2008 Laurent Deguara va publicar Jacques le Conquérant, roi d’Aragon et Montpellier sa ville natale. La vie quotidienne aux XIIIe et XIVe siècles, amb un bon resum cronològic de totes les seves estades a la vila que el va veure néixer. El volum, de fet, es va concebre com el catàleg de l’exposició que el Museu Llenguadocià va dedicar al vuitè centenari del naixement del rei en Jaume, un aniversari molt més commemorat aleshores que no pas el d’enguany.
Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat