Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30
Per entendre què passa als passadissos del poder central
Inscriu-t’hi
El principal escull tècnic es troba explícitament a l'article 68 de la carta magna. Segons detalla Josep Maria Castellà, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, aquest precepte estableix "dues clàusules que fan que això encaixi malament". D'una banda, hi ha "la distribució d'escons per província", i de l'altra, l'obligació que "la distribució ha de ser proporcional dins de la província". Aquesta doble condició converteix la província en la circumscripció base de tot el sistema.
Tal com es pregunta Joan Botella, catedràtic emèrit en ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en cas de crear una bossa estatal de diputats, "¿d'on sortirien? ¿Caurien en paracaigudes sobre el Congrés? ¿A quina província s'atribuirien?". Botella argumenta que, si bé és cert que la legislació pot incrementar el nombre actual de diputats fins al límit màxim de 400 que preveu la mateixa Constitució, aquests "sempre s'haurien de repartir a través de la circumscripció provincial". Això fa del tot impossible imposar una llista extra de caràcter purament estatal sense encetar el difícil meló de la reforma constitucional, ja que el text actual no preveu l'existència de representants desvinculats d'un territori concret.
La proporcionalitat
Tot i la innegable exigència constitucional de repartiment proporcional, el model espanyol no és pur (un 10% dels vots no equival al 10% dels escons a la província). Segons Castellà, la Constitució ja preveu alguns correctius pensats, precisament, i a criteri del mateix Tribunal Constitucional, "per afavorir l'estabilitat i la governabilitat". Entre aquests elements hi ha el mínim fix de dos diputats per província (representants que costen menys en províncies petites que en grans urbs com Madrid o Barcelona), la barrera electoral del 3% per entrar al repartiment i, sobretot, l'aplicació de la llei D'Hondt, que "acaba afavorint els partits grans".
Segons alerta Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de dret constitucional a la UAB, la proposta de Feijóo introdueix un element quantitatiu que "es carregaria la llei D'Hondt", perquè n'anul·laria el repartiment gradual basat en vots reals. Altres veus jurídiques consultades hi coincideixen, i apunten que atorgar escons a dit "no representa cap proporció", sinó que "és un regal al partit més votat". Per als experts, aquest canvi aniria "en contra de la proporcionalitat" ja corregida i faria saltar pels aires la voluntat del constituent de 1978.
Els miratges d'Itàlia i Grècia
Els populars justifiquen la mesura emmirallant-se en models estrangers, però els experts n'adverteixen les grans diferències. Sobre Itàlia, el plus per al partit guanyador només és, ara per ara, una proposta de la primera ministra, Giorgia Meloni. Ara per ara, el sistema italià és mixt: un terç s'elegeix per sistema majoritari uninominal, mentre la resta manté un model estrictament proporcional. Pel que fa a Grècia, on el Parlament va aprovar primar el guanyador amb cinquanta diputats, Castellà avisa que és un model inestable que "ha anat canviant".
Els experts adverteixen que importar aquests sistemes polaritzaria la societat al convertir les eleccions en un "tot o res" que impediria la cultura del pacte. Per a Pérez Francesch, la proposta del PP és purament "conjuntural" i "a la desesperada" per arribar a la Moncloa. L'objectiu real, adverteixen les fonts consultades, és poder governar intentant "marginar els partits nacionalistes perifèrics" per no haver de dependre mai dels vots bascos i catalans.