Barcelona / MadridEl dia abans que acabi el procés de regularització extraordinària de migrants encara n'hi ha que presenten la documentació. Al Bilal, un home pakistanès d'uns quaranta anys, li ha costat "molt" aconseguir tots els papers, sobretot els antecedents penals del seu país perquè li havien arribat parcialment fins al punt que s'havia plantejat fer els tràmits sense adjuntar el comprovant que els havia sol·licitat. Finalment el paper li va arribar la setmana passada, just a temps per "no tenir sorpreses", diu. Per contra, porta fins i tot el padró que no es requereix. A l'espera de les dades definitives, les últimes dades oficials de fa un parell de setmanes apuntaven que s'han fet 900.000 sol·licituds, tot i que informacions periodístiques augmentaven les xifres fins a 1,2 milions d'expedients, més del doble de les previstes pel govern espanyol (500.000).
Llegeix-lo tot
L'Afzal és un altre pakistanès que ha vingut a acompanyar el Bilal i mostra orgullós el TIE, el document d'identitat provisional que certifica que la sol·licitud que va entregar la primera setmana del procés està acceptada i, per tant, passa a ser reconegut com a resident de l'Estat amb dret a treballar. El "problema" –diu– és que, per fer un contracte laboral, "les empreses només volen el NIE", el document permanent que encara trigarà uns dies, així que molts dels beneficiaris encara hauran d'esperar per poder treballar legalment i han de mantenir les feines sense contracte ni drets que els han permès mantenir-se i, fins i tot, en la majoria dels casos, enviar diners a casa.
El Ramón i l'Angie són un matrimoni salvadorenc jove que han estat treballant "cuidant gent gran, netejant oficines i tot allò que sortís". Viuen a Santa Coloma de Gramenet i es mouen per tota l'àrea metropolitana "per guanyar un euro", conscients que el salari se'ls fa curt si compten les despeses del relloguer de l'habitació, el menjar, el transport i "les transferències al Salvador" per mantenir els dos fills petits. "La nostra il·lusió més gran és tenir els papers per tornar a veure els nens", exclamen la parella. El 2022 van vendre el petit negoci que tenien i van marxar del Salvador per fugir "de la violència i donar una vida millor" a les criatures, expliquen repetint el desig dels que busquen regularitzar la seva situació. "En aquest país hi ha feina, molta feina, però després els empresaris no volen fer-te els papers ni esperar que acabin els tràmits", es queixa ella.
Evitar les cues
L'hondurenya Marisol agafa amb força una carpeta blava contra el pit. Dins hi guarda el certificat d'antecedents penals, el volant del padró municipal que li va enviar l'Ajuntament de Barcelona (un altre document que no es requereix, però que ha suposat un mal de cap per als demandants); el certificat de vulnerabilitat que l'han expedit els serveis socials, i el bitllet d'avió que demostra que va aterrar a Madrid el gener del 2022. Li ha costat reunir la documentació perquè no ha pagat cap servei d'assessorament legal i s'ho ha fet ella i, a més, com que treballa netejant cases, no trobava el dia per "perdre el temps" a les cues de les primeres setmanes del procés de regularització. "Dia que no vas a la casa, dia que no et paguen i no pot ser, no surten els números", diu. Ella es mostra totalment confiada que en les pròximes setmanes rebrà la notificació que la seva demanda ha estat positiva. "No tinc cap altre pla que el que em donin papers, em pugui buscar una feina que paguin millor i pugui viatjar al meu país per abraçar la meva filla i la meva mare", afirma emocionada.
Les entitats socials, a qui el govern espanyol va acreditar com a col·laboradores per tramitar sol·licituds, han denunciat que les nombroses traves del circuit no han facilitat el procés. Per això van demanar, sense èxit, que el termini s'allargués quinze dies més, fins a mitjans de juliol, per no deixar fora les persones que no han pogut reunir tota la documentació. Amb tot, amb les dades provisionals, la regularització ha tret a la llum una borsa molt més gran de l'esperada de persones que viu i treballa sense autorització administrativa. "És ara o mai o, almenys fins d'aquí a molt temps", arriba a dir la Marisol.
Qui traurà pit del procés de regularització hores abans que s'acabi serà el mateix president del govern espanyol a primera hora d'aquest dimarts. Pedro Sánchez inaugurarà la presentació del Pla d'Integració i Ciutadania i de la campanya "D'on venen? Venen de fer país", en què faran pinya, precisament, amb la regularització d'immigrants i l'impacte positiu per a l'Estat i desacreditaran, de nou, els discursos de la dreta i l'extrema dreta contra aquest procés que des de la Moncloa sempre han denunciat de "deshumanitzadors". Tot i que el termini per presentar les sol·licituds no haurà acabat i les xifres oficials no es coneixeran fins dimecres, fonts governamentals ja anticipaven aquest dilluns que s'haurà superat el milió de peticions.