La CUP manté obert el debat sobre les eleccions espanyoles, però refusa el front d’esquerres amb ERC
16.08.2026 - 04:20
La CUP no tanca la porta a participar en les eleccions espanyoles del 2027, segons que explica la portaveu nacional, Su Moreno, en una entrevista a l’ACN. “La CUP no ha tancat aquest debat”, assegura, i afegeix que la formació tracta la qüestió de manera permanent, tenint en compte les possibilitats que pugui tenir de representació. Tot i això, Moreno descarta per complet els “cants de sirena” de Gabriel Rufián, dirigent d’ERC a Madrid, per sumar el partit a un front d’esquerres a l’estat espanyol. A més, rebutja també fer “experiments en despatxos” amb altres esquerres, com els Comuns i Podem, de cara a les municipals. “Veiem lluny poder arribar a acords sòlids en clau purament electoralista i a través dels partits”, diu Moreno.
Debat intern arran de les propostes per a municipalistes
Les declaracions de Moreno vénen poc després que l’Ajuntament de Girona, encapçalat per Lluc Salellas, es declarés a favor que la CUP explorés candidatures d’esquerres i independentistes per a les municipals. Salellas va precisar que aquesta estratègia potser tindria més trajectòria en les generals o les europees, perquè permeten projectes més enllà dels partits i un espai més ampli de l’esquerra independentista.
Segons Moreno, la proposta de Salellas no és cap pressió per a la direcció del partit. “Entenem que, en la conjuntura actual, hi pugui haver propostes sobre la taula, perquè la societat demana respostes en clau institucional.” Moreno remarca que la CUP està centrada en “continuar organitzant les classes populars” i l’independentisme d’esquerres, que considera “la millor recepta”.
“Com això es traslladi a nivell electoral serà un debat que es pot tenir, però la feina ha de ser de picar pedra des de baix”, afegeix.
Estratègia diferent per a municipals i acords locals
Amb l’inici del curs polític i la preparació de les candidatures municipals a l’horitzó, Moreno vol rebaixar les expectatives pel que fa a acords amplis amb altres partits d’esquerra.
“Cal veure la realitat de cada municipi”, sosté la portaveu de la CUP. Diu que a Barcelona cal muntar la candidatura mitjançant el veïnat i el moviment popular, per superar les sigles anticapitalistes, i que, en canvi, en altres localitats del país la CUP ja ocupa aquest paper d’aglutinadora.
Afegeix que veu essencial que qualsevol acord preelectoral pivoti sobre un “programa comú clar” i que no es relegui l’autodeterminació i l’independentisme.
“Quan parlem de candidatures àmplies, parlem des de baix, des de les organitzacions, des dels veïns i veïnes, que és on la CUP sempre ha posat l’atenció”, remarca.
Batllies i acords municipals
Pel que fa a les batllies que té la CUP, tan les consolidades com Berga (Berguedà) o Verges (Baix Empordà), com la de Girona, guanyada el 2023, fonts del partit expliquen que la millor manera de revalidar-les és mostrar l’obra de govern. A Girona, on recentment s’ha trencat l’acord tripartit amb Junts i ERC per la sortida dels de Carles Puigdemont de l’executiu, consideren molt important mantenir la batllia per poder continuar el model impulsat.
Previsions positives per a Barcelona
Després de la primera Assemblea Popular Municipalista a Barcelona i de l’anunci de la CUP i Comunistes de Catalunya d’impulsar una candidatura àmplia, les previsions de tornar a entrar al Saló de Cent de l’Ajuntament són bones. “Les últimes dades no són dolentes. Ens donen representació”, diu Moreno, que aposta per treballar amb una “mirada llarga” per bastir un “pols de contrapoder” a Barcelona. Aquesta candidatura, segons la CUP, haurà de revertir el model de l’alcalde Jaume Collboni, que, pel partit, expulsa el veïnat de la ciutat.
Les fonts internes assenyalen que la intenció és anunciar el nom de la candidatura i qui l’encapçalarà després de l’estiu, vora el setembre.
Un dic de contenció davant l’extrema dreta
Moreno conclou que la CUP ha de continuar exercint de “dic de contenció” de l’extrema dreta arreu del país, mitjançant pactes amb altres forces o amb propostes que atenguin les necessitats populars.
Demanda, a més, que si cal pactar amb el PSC per a impedir governs d’Aliança Catalana, la CUP “hauria de valorar cada cas” després de les eleccions del maig del 2027. Hi afegeix que la funció del partit és “ser una eina útil per reforçar un programa polític de transformació i en clau independentista”.
“Estarem sempre a disposició, sempre que no sigui un paper en blanc, acords de paper mullat”, sosté la portaveu nacional. Reivindica el paper de la CUP a Ripoll (Ripollès), tant quan van intentar evitar que Sílvia Orriols fos escollida batllessa amb un acord amb la resta de grups com quan es va fer una qüestió de confiança per poder-la desbancar de l’ajuntament.
Les fonts del partit remarquen que es farà “el que calgui” per evitar que l’extrema dreta independentista augmenti el poder municipal. Expliquen que, tot i que “no volen donar” batllies als socialistes o a Junts, el més important és impedir governs d’Aliança Catalana.
Facts Only
* The CUP is not closed to participating in the 2027 Spanish elections.
* Su Moreno stated the party does not want to join a left-wing front with ERC for electoralist purposes.
* The party focuses on organizing working-class classes and the independentism of the left as its main objective.
* The CUP seeks to understand the reality of each municipality before making broad agreements.
* Any pre-electoral agreements must rest on a "clear common program" that does not subordinate self-determination or separatism.
* The party aims to revalidate local battles by showing governing work, citing Girona as an example.
* There are positive expectations for the CUP's representation in Barcelona municipal elections.
* The intention is to establish a "counter-power" presence in Barcelona.
* The CUP aims to act as a counterweight to the far-right and acts as a tool for political transformation and independentist programs.
Executive Summary
Full Take
The narrative presents a tension between pursuing broad electoral alliances and maintaining core ideological independence, particularly concerning municipal governance. The focus on achieving consensus through established party structures contrasts with the CUP's emphasis on bottom-up organization and the pursuit of separatism as the "best outcome." This suggests an underlying conflict regarding the mechanism for achieving political power: is it through pragmatic negotiation among established left parties or through radical assertion of independentist identity?
The framing around municipal strategy reveals a strategic calibration. The call to base agreements on a common program while simultaneously insisting on autonomy reflects an attempt to manage external pressures without compromising internal objectives. The aspiration for a "counter-power" in Barcelona implies recognizing that electoral success requires more than simple coalition building; it demands the ability to disrupt existing models, such as the model of Mayor Jaume Collboni.
The role of the CUP as a "stick" against the far-right and an instrument for transformation positions the party at the intersection of immediate political maneuvering and long-term ideological aims. The implied pattern is that navigating the political landscape requires simultaneously engaging in tactical concessions while retaining an irreducible core identity. This raises questions about where the line is drawn between strategic accommodation and principled resistance when seeking tangible local results.
Bridge Questions: How can political actors reconcile the need for pragmatic electoral negotiation with an uncompromising commitment to independentist goals? What are the long-term consequences of prioritizing grassroots organizing over immediate, broad electoral agreements in a highly polarized environment? If the goal is transformative change, does tactical alignment risk diluting the necessary radicalism required to achieve that transformation?
Sentinel — Human
The text reads as a focused report or interview summary detailing the internal strategic positioning and external negotiations of a specific political party, strongly suggesting human journalistic engagement with internal politics.