Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30
Per entendre què passa als passadissos del poder central
Inscriu-t’hi
Què implicarà aquest primer debat el dia 22 de setembre? D'entrada serà el primer cop, després d'haver avalat la constitucionalitat de l'amnistia, que el TC discuteix sobre la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar la llei als líders del Procés. L'alt tribunal va fer servir bàsicament dos arguments per no fer-ho: d'una banda, el fet que l'intent de secessió de Catalunya podia afectar les finances europees i reduir l'aportació d'Espanya a la UE –una justificació que ha desmuntat el TJUE–; i, de l'altra, que el delicte de malversació de l'1-O va implicar un benefici personal per als encausats: tot i que no es van posar diners a la butxaca, interpreten que el fet que no paguessin el referèndum dels seus propis fons va fer que s'estalviessin diners; ergo es van enriquir.
Havent fet aquesta interpretació de la malversació, el Suprem es va agafar al redactat de la llei d'amnistia per excloure els impulsors de l'1-O: la norma exposa que queden amnistiats els actes destinats a convocar el referèndum, també el delicte de malversació, però "sempre que no hagi existit el propòsit d'enriquiment". Per excloure Puigdemont i la resta d'exconsellers presos de l'empara de la norma, el Suprem va argumentar (a través de la justificació anteriorment citada) que sí que s'havien enriquit personalment. Ara el que farà el Constitucional serà pronunciar-se sobre si aquesta interpretació que ha fet el Suprem ha vulnerat els drets fonamentals dels líders del Procés.
Les fases del debat
La discussió que començarà el pròxim 22 de setembre procedirà de la següent manera: primer serà José María Macías, el ponent del recurs d'empara de Jordi Turull, qui presentarà a la resta de membres del Constitucional un esborrany de la sentència amb el seu parer. Seguidament es discutirà a la sala i, si resulta que l'opinió de Macías no reuneix la majoria del tribunal, es lliurarà la ponència a un magistrat que sí que vagi en sintonia amb la major part de membres del TC.
Segons càlculs de fonts coneixedores consultades, el Constitucional podria resoldre com a màxim al segon ple de l'octubre, cap a finals de mes, i ja resoldria en una mena de paquet els recursos d'empara de la resta de líders. És a dir, la discussió sobre el cas Turull serviria de motlle per a la resta. Si el TC dona la raó als independentistes, la pilota tornaria a la teulada del Tribunal Suprem, que teòricament hauria de posar en pràctica la resolució del TC. Aquest dilluns precisament ha estat el torn del Tribunal de Comptes: després del TJUE, ha decidit que no aplicarà immediatament l'amnistia i que donarà un període de deu dies a totes les parts per pronunciar-se sobre l'origen dels recursos per fer l'1-O abans de decidir.
Els drets vulnerats
La clau és la lletra petita de la resolució que farà el Constitucional, ja que per se el TC teòricament té límits a l'hora d'intervenir en la interpretació que fa el Suprem de la legislació ordinària. És a dir, normalment el Constitucional avalua a través d'un control extern si hi ha hagut una vulneració de drets fonamentals, mentre que al Suprem li pertoca establir la doctrina sobre l'aplicació de les lleis. Ara bé, les fonts jurídiques consultades admeten que es tracta d'una divisió de la feina més o menys sobre el paper, i que a la pràctica les fronteres estan poc clares i produeixen xocs entre les jurisdiccions.
En el cas dels líders del Procés, han al·legat bàsicament la vulneració de dos drets fonamentals al Constitucional: el de principi de legalitat penal i el de la tutela judicial efectiva. A grans trets, Puigdemont i la resta argumenten que la justificació del Suprem per no aplicar-los l'amnistia és una interpretació "extravagant, imprevisible i analògica". Insten el TC a corregir-ho per garantir que no hi ha discriminació davant la llei i que els líders independentistes no són castigats amb una interpretació del delicte de malversació que no estava prèviament prevista.
A més, en el cas de Puigdemont i els exiliats s'avisa que hi ha també una vulneració del dret a la llibertat de moviment per l'existència encara de l'ordre de presó a l'Estat; i en el cas dels ex-presos ja condemnats, com Junqueras, s'especifica en els recursos d'empara que hi ha una vulneració del dret de participació política perquè no es poden presentar a les eleccions. Caldrà veure, doncs, si el TC els dona la raó o no i, sobretot, en quins termes ho fa sobre la vulneració d'aquesta llista de drets.
Les majories dins del Constitucional
Fins ara el TC ha avalat la constitucionalitat de l'amnistia en tots els recursos que li han arribat. Ho han fet una majoria de sis magistrats, considerats del sector progressista, i quatre membres enquadrats en el conservador hi han estat en contra. Ara bé, en aquestes discussions no hi ha participat ni José María Macías ni Juan Carlos Campo. El primer va ser recusat i apartat del debat perquè el 2024 havia estat vocal del Consell General del Poder Judicial, que havia emès opinions contràries a la constitucionalitat de l'amnistia; mentre que Campo, exministre de Justícia amb el PSOE el 2021, va signar els expedients dels indults als presos polítics i va declarar que la via de l'amnistia era inconstitucional.
Ara, en canvi, en el debat sobre els recursos d'empara dels líders del Procés hi participaran tant Campo com Macías, així que sumaran fins a dotze magistrats. Per què ara sí que podran pronunciar-se? El ple del TC va rebutjar en aquesta ocasió les recusacions perquè va considerar que l'objecte de debat és diferent. No és ja sobre la constitucionalitat de l'amnistia, sinó sobre la interpretació que fa el Suprem sobre la malversació.
¿Pot canviar la majoria del tribunal el fet que ara votin els dotze magistrats? Les fonts consultades opinen que no, ja que compten que l'exministre se sumaria al bloc dels progressistes i que Macías se sumaria al bloc conservador; per tant, es mantindria la distància de dos vots de diferència a favor de l'aplicació de l'amnistia. Una previsió que només es desmuntaria si Campo se sumés al bloc conservador i aboqués el president del tribunal, Cándido Conde Pumpido, a utilitzar el seu vot de qualitat a favor de l'amnistia si volgués donar la raó als líders del Procés.