Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30
Per entendre què passa als passadissos del poder central
Inscriu-t’hi
La mesura arriba després que el mateix govern de Ceuta demanés declarar "l'emergència nacional" ja el primer dia de la crisi migratòria, el 30 de juliol, i consolidar un comandament únic al capdavant de la gestió de la crisi. De fet, la setmana passada l'executiu ja va anunciar la designació d'Ángel Victor Torres com a "coordinador" dels ministeris, però rebutjava parlar de comandament únic.
Consell de Seguretat i ajuda europea
Però aquesta no ha estat l'única decisió que ha marcat el retorn de les vacances de Pedro Sánchez. Amb la crisi humanitària a Ceuta latent des de fa setmanes, més de 140 víctimes mortals als dos costats de la frontera, desenes de desapareguts i les crítiques de gestió per part de l'oposició –el PP carrega contra Sánchez perquè el considera desaparegut–, la Moncloa ha convocat ara el Consell de Seguretat Nacional. Serà aquest dimarts a les 9 del matí, segons confirmen fonts de l'executiu estatal a l'ARA. Alhora, el govern ha sol·licitat formalment a la Comissió Europea finançament per respondre a l'emergència humanitària, segons ha informat un portaveu de l'executiu comunitari a Efe.
"És important reforçar la coordinació entre totes les autoritats pertinents i competents", va dir el vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dilluns des de Ceuta, després d'anunciar el comandament únic. Cuerpo també ha anunciat una ampliació extraordinària del pla socioeconòmic per a Ceuta del 2022, que s'aprovarà els pròxims dies, amb tres objectius: reforçar la seguretat urbana i fronterera, gestionar els retorns i donar una solució a les persones immigrants i enfortir els serveis públics i impulsar l'economia. El malestar i la tensió a la ciutat autònoma no han cessat, al contrari, amb els barris de la perifèria assumint part de la resposta humanitària i un centre de la ciutat que intenta recuperar una certa "normalitat", encara que sigui postissa. Els ciutadans de Ceuta fa setmanes que denuncien que se senten "abandonats".
El PP insisteix en el confinament
Mentrestant, aquest dilluns el PP ha insistit en el confinament per afrontar una possible crisi sanitària a Ceuta, malgrat que els experts epidemiològics no avalen la mesura. El portaveu del partit, Borja Sémper, ha defensat que almenys s'ha d'estudiar la possibilitat, perquè segons el PP hi ha milers de persones deambulant per Ceuta en situació d'insalubritat i hi ha risc de crisi sanitària. Parlen de casos de tuberculosi, gastroenteritis, sarna o altres malalties infeccioses. Tot i això, fonts populars admeten que no poden donar xifres, i en culpen el ministeri de Sanitat, per "no haver fet encara un diagnòstic" complet.
En tot cas, el govern espanyol manté la seva posició. "És una irresponsabilitat majúscula –ha dit la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, aquest dilluns–. El PP hauria d'abandonar la seva deriva ultra i posar-se al costat del govern, en aquesta situació", ha afegit Saiz, que no ha dubtat en advertir que "el que sí que és contagiós és la xenofòbia". "Hem vist mítings de Feijóo més semblants als de Santiago Abascal", ha afegit en una entrevista a TVE.
Des del govern espanyol s'apel·la a "escoltar la ciència" per afrontar la situació sanitària de Ceuta, derivada de l'entrada de persones des del Marroc el 30 de juliol que més de tres setmanes després encara no han pogut rebre una atenció mèdica adequada. Metges i infermers de la ciutat autònoma, que fa dies que doblen els torns, han denunciat un "col·lapse" dels serveis.
En aquest sentit, el ministeri de Sanitat ha acordat amb les comunitats autònomes l'enviament de 45.000 vacunes, segons han informat des del ministeri. En concret, s'ha acordat l'enviament de 15.000 dosis de triple vírica i 10.000 de diftèria-tètanus, varicel·la i pòlio "com a mecanisme preventiu davant la situació a la ciutat autònoma", tal com han explicat des del govern. La clau d'un enviament d'aquestes característiques està en el fet que no se sap quin és l'estat de vacunació de moltes de les persones immmigrants, no en el fet que hi hagi temor a una epidèmia, a diferència del que ha apuntat la dreta. "Tot i que la situació no és d'emergència per a la salut pública, cal treballar en la prevenció [...]. La mesura més urgent és garantir unes condicions dignes per a les persones immigrants", han indicat des del govern espanyol.
"El principal focus de risc epidemiològic no recau en les persones immigrants, sinó en les condicions duríssimes i indignes a les quals s'han vist abocades des que van arribar", avisava recentment Pello Latasa, vicepresident de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE), en una entrevista a TVE. Des de la SEE s'ha rebutjat la idea d'un confinament.
El repartiment de menors
Pel que fa a la realitat actual que es viu a la ciutat, després de setmanes en què el focus s'ha posat en el control i el reforç fronterer, i en el "retorn de tots i cada un dels immigrants", com va defensar el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, el govern espanyol assegura que està redoblant els esforços per donar una resposta humanitària a les persones que encara malviuen als carrers de Ceuta. De moment, 1.800 persones han passat a pernoctar als dos espais habilitats d'acollida temporal. Tot i això, encara no se sap del cert la xifra exacta dels immigrants que encara dormen al ras.
Una de les situacions més urgents a Ceuta és la gestió dels menors d'edat: el govern espanyol afirma que a la ciutat n'hi ha almenys 2.900 de registrats, segons ha revelat el ministre, una xifra que tothom dona per fet que serà més elevada tenint en compte que les afiliacions continuen. Ara bé, per al PP el retorn de totes les persones ha de ser immediat, siguin menors o no. "No admet debat", ha dit Sémper, que ha demanat reforçar els torns dels funcionaris per accelerar la tramitació dels expedients.
Finalment, el secretari d'estat de Justícia ha enviat una carta al Consell General del Poder Judicial perquè es tramitin els reforços per als tribunals de Ceuta.
Relació amb el Marroc
En termes diplomàtics, i després que el focus mediàtic s'hagi tornat a posar sobre Felip VI i una possible visita a Ceuta, el govern espanyol continua evitant obrir una crisi diplomàtica amb el Marroc. "Sense el Marroc no s'hauria pogut resoldre la situació a Ceuta i el 90% dels immigrants que van entrar a la ciutat no haurien tornat al país –ha afirmat Saiz–. El Marroc és un soci fiable en matèria migratòria", ha defensat la ministra arran de les especulacions que planen sobre la passivitat a la frontera del règim marroquí el 30 de juliol, quan van entrar desenes de milers de persones. El PP ha considerat que no s'estan defensant els interessos d'Espanya davant del Marroc, però ha evitat qüestionar el país com a soci. Només Sumar ha tornat a carregar contra el règim marroquí.
Aquesta setmana, fins a vuit ministres de l'executiu de Pedro Sánchez compareixeran al Congrés per retre comptes per la gestió de la crisi migratòria. Una de les incògnites és, precisament, el paper del país alauita en la crisi i si, com han apuntat diferents veus, és una nova manera de pressionar Espanya i Europa utilitzant la població migrant com a moneda de canvi. "El missatge principal per al govern espanyol actual, el govern futur i fins i tot la Unió Europea és com és d'imprescindible el veí del sud [el Marroc] per mantenir el control de la frontera i l'estabilitat de ciutats com Ceuta i Melilla", reflexionava Irene Fernández, investigadora i especialista en el Magrib, aquest cap de setmana a l'ARA.