MadridJosé Luis Rodríguez Zapatero va negar fa un mes, davant del jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama, haver exercit "ni la més mínima influència" en el rescat públic de Plus Ultra. La versió que ha exposat, a menys d'un dia de declarar davant del mateix magistrat com a investigat, l'empresari Julio Martínez Martínez, considerat pels investigadors el "lloctinent" de l'expresident espanyol en la trama, posa en entredit l'exlíder socialista. En un escrit enviat a l'Audiència Nacional, Martínez Martínez afirma que Plus Ultra va abonar l'1% de l'import del rescat, que va ascendir a 53 milions d'euros, com a "honoraris" pel fet que Zapatero "fes de mitjancer en l'obtenció de l'ajuda pública". Uns diners que es van canalitzar a través d'un entramat empresarial a nom de Martínez. "En la seva faceta de consultor, era el senyor Rodríguez Zapatero qui marcava els passos a seguir", assegura sobre el rol de l'exlíder socialista en el rescat.
Llegeix-lo tot
Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30
Per entendre què passa als passadissos del poder central
Inscriu-t’hi
No és l'únic escrit que assenyala l'expresident espanyol. El president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, també investigat, confirma en un altre document enviat a l'Audiència Nacional que van fer aquest pagament per la intermediació en el rescat. Ara bé, cap dels dos concreta quines gestions hauria fet exactament Zapatero per aconseguir que el govern espanyol el concedís. "Mai es va tenir una constància fefaent de les actuacions concretes dutes a terme per influir o afavorir la concessió del rescat a Plus Ultra per part de la SEPI", admet Martínez Sola, si bé afirma que des de l'aerolínia van assumir el pagament a Martínez Martínez, "conscients de la relació" amb Zapatero, per tasques que, "eufemísticament, van dir «d'acompanyament»". L'empresari que hauria fet de "testaferro" a l'expresident espanyol tampoc concreta en el seu escrit quines gestions hauria fet l'expresident espanyol per afavorir l'aerolínia.
El rol de Zapatero en la concessió del rescat està en el punt de mira judicial per un presumpte tràfic d'influències. "No vaig parlar amb cap autoritat política, amb cap funcionari, amb cap treballador públic sobre el rescat de Plus Ultra", va assegurar l'expresident espanyol. Tanmateix, Martínez Martínez explica que va ser Zapatero qui li va comunicar personalment, uns deu dies abans que el govern espanyol l'aprovés i, per tant, que fos una informació pública, que es concediria el rescat a Plus Ultra. Va ser ell qui va informar l'aerolínia, amb qui havia subscrit un contracte, a través d'una de les seves empreses, Análisis Relevante, mig any abans, de 5.000 euros mensuals. "Amb independència de la redacció del contracte, la realitat va ser que els honoraris a cobrar eren en concepte d'assessorament que des del maig donava el senyor Rodríguez Zapatero".
En paral·lel, una altra companyia de Martínez Martínez, anomenada Idella Consulenza Strategica, va pactar la comissió de l'1% condicionada a "l'èxit de l'operació". Martínez Martínez afirma que el seu paper en el rescat es va limitar a "l'acompanyament del client per a l'obtenció del finançament sol·licitat" i diu que n'informava "puntualment" a Zapatero. El que sí que admet és que era qui canalitzava els pagaments per les tasques de l'expresident espanyol. "Per la pressió mediàtica que en aquell moment hi havia sobre el finançament públic concedit a l'aerolínia, es va decidir diferir el pagament al llarg del temps, fins a l'any 2026, i que part d'aquestes quantitats es facturessin a través d'altres empreses relacionades amb el senyor Martínez Martínez", diu l'escrit enviat per la seva defensa i en el qual l'empresari ofereix "col·laboració" per aclarir els fets.
La via Aldama
Després que el comissionista del cas mascaretes, Víctor de Aldama, hagi evitat la presó per haver confessat contra l'exministre de Transports José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García, les mirades estan posades en els investigats d'altres de les presumptes trames del PSOE per si decideixen seguir el mateix camí. L'escrit de Martínez Martínez va en aquesta direcció. En el document, la seva defensa subratlla que l'empresari "no tenia cap possibilitat d'obtenir res per si mateix, molt menys finançament públic o privat" i que Zapatero "liderava i decidia totes les qüestions d'estratègia i captació de clients" d'Análisis Relevante, l'empresa en l'epicentre de l'entramat societari de la trama, per molt que l'expresident espanyol "quedés fora de l'accionariat i dels òrgans formals de l'empresa".
Facts Only
* José Luis Rodríguez Zapatero is being questioned by José Luis Calama before the Audiència Nacional regarding his influence on the public rescue of Plus Ultra.
* Julio Martínez Martínez, considered the "puppet," stated that Zapatero marked the steps to follow in the acquisition of public aid.
* Martínez Martínez stated that Plus Ultra paid 1% of the rescue amount (53 million euros) as honoraria for Zapatero's assistance in obtaining public aid.
* The payment was channeled through an empresarial network led by Martínez Martínez.
* Martínez Martínez asserted that Zapatero communicated information about the grant to him before the Spanish government approved it and informed the airline via his company, Análisis Relevante.
* Idella Consulenza Strategica agreed to the 1% commission contingent on the "success of the operation."
* Martínez Martínez confirmed channeling payments for Zapatero's tasks.
* Payment deferrals were made until 2026 due to media pressure.
* Martínez Martínez stated that Zapatero led and decided all strategic and client acquisition matters for Análisis Relevante.
Executive Summary
José Luis Rodríguez Zapatero is facing legal proceedings regarding his alleged influence on the public rescue of Plus Ultra. Julio Martínez Martínez, an entrepreneur considered by investigators as the "puppet" in the plot, stated that Zapatero made the necessary steps for the public aid. Martínez Martínez claims that Plus Ultra paid 1% of the rescue amount, amounting to 53 million euros, as "honoraria" for Zapatero's involvement in obtaining the public aid through an empresarial network led by Martínez.
The president of Plus Ultra, Julio Martínez Sola, also confirmed in a separate document submitted to the Audiència Nacional that the payment was made for intermediation during the rescue. Neither party specified the exact management actions Zapatero took to secure the grant. Martínez Martínez stated that Zapatero personally communicated the information about the public aid to him before the Spanish government approved it, and Zapatero informed the airline through his company, Análisis Relevante.
The structure of the arrangement involved Martínez Martínez's company, Idella Consulenza Strategica, which agreed to the 1% commission contingent on the "success of the operation." Martínez Martínez acknowledged channeling payments for the ex-president's tasks and noted that payment deferrals were made until 2026 due to media pressure.
Full Take
The narrative presents a complex layering where influence is claimed across multiple actors, yet specific concrete actions taken by Zapatero remain unquantified regarding the final grant. The core dynamic involves a documented flow of funds linked to consultancy and intermediation, suggesting a mechanism where public assistance was leveraged through private arrangements. The tension lies between Martínez Martínez's assertion of being merely an intermediary and the claim that Zapatero controlled the strategy for securing the funding. This requires examining the operational reality: if payments were structured as consultancy fees rather than direct grants, the influence exerted shifts from policy direction to transactional control within a corporate framework.
The pattern suggests a systemic attempt to obscure direct state influence by routing financial transactions through ostensibly independent business entities. The focus on deferring payments until 2026 reflects an awareness of external scrutiny and a calculated strategy for mitigating immediate legal exposure, suggesting an awareness of the potential fallout from past actions. The system incentivizes ambiguity: public accountability is bypassed by embedding control within contractual structures that appear legitimate on the surface.
What are the mechanisms by which abstract "influence" translates into legally actionable financial flows in these cases? How does the reliance on testimony, where direct involvement is denied but indirect control is admitted, affect the construction of legal responsibility? What constitutes genuine agency when decisions about public funds are filtered through a chain of business intermediaries?