Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30
Per entendre què passa als passadissos del poder central
Inscriu-t’hi
La idea ja la va expressar el 2018 el predecessor de Feijóo i ell mateix la va defensar el 2023. Pablo Casado va plantejar atorgar 50 diputats extra a la força que més n'obtingués en les eleccions generals, emmirallant-se en el model grec. Si s'hagués aplicat en les eleccions del 2023, el PP hauria sumat 187 diputats (137 + 50) i s'hauria quedat a 13 de la majoria absoluta, que hauria passat a ser de 200 diputats. Sumant els 33 diputats de Vox, Feijóo hauria pogut ser investit president.
En el mateix sentit, Feijóo ha plantejat modificar la legislació perquè els candidats de la llista més votada a les municipals es converteixin directament en alcaldes -actualment ja ho són si no hi ha una majoria alternativa-, per no haver d'estar "buscant sempre la majoria absoluta per poder governar". Cal tenir en compte, en tot cas, que per reformar la llei electoral cal majoria absoluta, que ara el PP no ostenta, i que alguns dels plantejaments de Feijóo podrien topar amb la Constitució, que defineix la "proporcionalitat" que ha de mantenir el sistema electoral a l'Estat, sempre basat en les províncies.
Els sistemes grec i italià en els quals s'emmiralla Feijóo
El líder del PP s'ha agafat als sistemes grec i italià per justificar la seva proposta d'introduir a Espanya un "bonus" de diputats per al partit que guanyi les eleccions.
En el cas de Grècia, el sistema electoral preveu entre 20 i 50 escons extra per al primer partit a les urnes, en funció del percentatge de vots que rebi. Aquesta norma, ja aplicada de manera semblant al país entre el 2004 i el 2019, va ser eliminada pel govern d'Alexis Tsipras (Syriza), però el seu successor i ara primer ministre, el conservador Kyriakos Mitsotakis, va reintroduir-la i s'aplicarà novament als pròxims comicis.
Pel què fa a Itàlia, no existeix cap bonus per al partit guanyador, però la primera ministra, l'ultra Giorgia Meloni, ha plantejat recentment una bonificació de 70 diputats i 35 senadors a la llista que superi el 42% dels vots en ambdues cambres. L'oposició denuncia que busca garantir-se un nou mandat
El cap de l'oposició ha fet aquest plantejament, que també busca no haver de dependre de Vox per poder governar a Espanya, just després d'acusar Sánchez de fer "enginyeria electoral" per "sobreviure" a la Moncloa. En aquest sentit, ha carregat contra l'anomenada llei de nets, una disposició de la llei de memòria democràtica que obre la porta a la nacionalització de descendents d'exiliats durant el franquisme, així com altres persones amb vincles amb l'estat espanyol.
"Tots tenim prou experiència per concloure que res és per ingenuïtat: hi ha una enginyeria electoral, que consisteix a incrementar en 2,5 milions les persones amb dret a vot en un any o any i mig", ha dit, i ha alimentat les teories ultra de la tupinada electoral. Segons dades del ministeri d'Exteriors, fins al passat 31 de març d'aquest any uns 2,4 milions de persones havien iniciat els tràmits per aconseguir la nacionalitat i ja s'havien aprovat 545.000 expedients. La nacionalitat dona opció a votar a les eleccions a través de la inscripció en el cens electoral d'espanyols residents absents (CERA). Aquesta participació, tot i això, sol ser molt baixa: en les darreres eleccions només va ser del 10%.
Sigui com sigui, Feijóo ha denunciat que Buenos Aires, la capital argentina, es convertirà en "una de les grans ciutats espanyoles" i ha reiterat que l'objectiu és "aconseguir nous votants". "Com que [a Sánchez] no li surten els comptes, a veure si fabricant votants li surten", ha dit, obviant que la seva proposta de reforma de llei electoral va encaminada, precisament, a garantir una majoria quan no es guanyen prou diputats. També ha remat amb ell la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. En una trobada informativa, ha advertit que cada funcionari que "atorgui la nacionalitat a qui no la mereix –a través de la llei de nets–, ha de saber que també estarà fent una cosa il·legal".
Junts insisteix en la "via Starmer"
En paral·lel a l'ofensiva del PP, Junts continua insistint en la seva demanda perquè Sánchez faci un pas al costat. La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha reivindicat en una entrevista a TV3 la "via Starmer", en referència al dimitit primer ministre britànic, i ha deixat clar que els juntaires no plantejaran qui hauria de substituir el líder del PSOE com a president. "El qui ens és igual", ha assegurat, i ha afegit que "el que vingui ha de ser algú que compleixi" amb Catalunya. Nogueras s'ha mostrat sorpresa que el seu partit sigui l'únic que defensa aquesta proposta i ha negat contactes amb el PP per fer caure el govern espanyol.