Evolució dispar de salaris i pensions
Índex 100 = 2006
Les pensions s'han més que duplicat en els últims vint anys –han pujat un 108% aproximadament–, i s'han disparat per sobre de la inflació, segons les dades de l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) analitzades per l'ARA. L'any 2006, la pensió mitjana a Catalunya rondava els 735 euros mensuals, i a Espanya, els 722,71 euros.
Quant cobren treballadors i pensionistes?
Cobraments mitjans mensuals en euros
Segons el director del gabinet d'estudis de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, l'alça de les pensions està motivada perquè "cada vegada s'incorporen al col·lectiu de pensionistes més persones que, durant la seva vida laboral, han cobrat salaris més alts i, per tant, també han cotitzat més". "La pensió es calcula en funció del que has aportat", recorda. Tot i que la pensió mitjana a l'agost s'ha situat en els 1.574,9 euros, els que s'acaben de jubilar han rebut una primera pensió de 1.707,2 euros.
En paral·lel, en les últimes dues dècades els salaris han crescut una mica més de la meitat que les pensions: l'any 2024 –les últimes dades disponibles– els treballadors catalans van ingressar un 50,9% més que el 2006 i, en el conjunt de l'Estat, l'increment va ser del 51,7%, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA). Els sous han pujat per sobre de l'IPC, que puja entorn d'un 45%, de manera que els treballadors han vist augmentat lleugerament el seu poder adquisitiu.
Un problema per al conjunt de l'economia
Rovira recorda que el creixement de les pensions és cridaner, en part perquè el punt de partida de les mensualitats era molt inferior al dels salaris. "Normalment, el poder adquisitiu de les persones que es jubilen cau respecte al que cobraven quan treballaven". Tot i això, Garcia assegura que el fet que les pensions pugin per sobre dels salaris és "un fenomen absolutament negatiu per a l'economia, perquè és evident que qui consumeix més és la gent jove". Les pensions són un tema candent que desperta grans passions, i Garcia mira d'apartar les consideracions morals de la seva anàlisi: "Ho dic des del punt de vista de l'estructura econòmica, amb independència que sigui just o no".
Més enllà de les mitjanes, en els últims vint anys ha canviat la distribució del col·lectiu dels pensionistes i el dels treballadors. Mentre que el 2006 només el 2,6% dels jubilats cobrava més de 2.000 euros mensuals, el 2025 un de cada quatre va superar aquest llindar. En canvi, augmenten els treballadors que cobren, com a màxim, dues vegades el salari mínim interprofessional (SMI): del 43,26% dels cotitzants fa vint anys al 67% el 2024.
"Són dues causes diferents, no estan relacionades", recorda Rovira i, entre els factors que expliquen l'alentiment del creixement dels salaris, destaca la productivitat de l'economia. En aquest context, Jordi Garcia remarca que la remuneració actual dels treballadors farà que les pensions futures "siguin més baixes".
Increment de les pensions
La Seguretat Social va revalorar les pensions contributives –entre les quals hi ha les de jubilació, objecte d'aquest article– un 2,7% per al 2026. L'administració fixa l'increment d'acord amb l'increment dels preus dels dotze mesos anteriors. La pensió mitjana de l'agost ha pujat més perquè, durant l'any, s'han jubilat persones a les quals pertoca una mensualitat més alta. Aquest agost, a l'Estat hi ha 6,74 milions de jubilats, uns 260.000 més que l'any 2025.
Alhora, el govern espanyol va decretar un augment del 7% de les pensions mínimes. Per als jubilats amb 65 anys, són 936,2 euros si no té consort; 888,7 euros si en té, i 1.256,6 si la parella és dependent. Segons la llei, les pensions mínimes han de créixer per sobre la mitjana fins al 2027 per reduir la diferència amb la resta de prestacions i treure-les del llindar de la pobresa.
Des del 2021, amb l'última gran reforma del sistema de pensions, cada any les prestacions es revaloren per llei d'acord amb l'increment del cost de la vida. Fins llavors, els increments els marcava l'índex del 0,25% aprovat per l'executiu de Mariano Rajoy (PP), i que va aixecar grans protestes.
Facts Only
* Pensions have increased by approximately 108% over the last twenty years.
* In 2006, the average pension in Catalonia was 735 euros monthly, and in Spain, it was 722.71 euros.
* The rise in pensions is linked to the amount contributed during working life.
* In 2024, Catalan workers earned 50.9% more than in 2006, and nationally, the increase was 51.7%, according to the EPA.
* Salaries rose above inflation, which increased by approximately 45%.
* The average pension in August reached 1,574.9 euros.
* New retirees received a first pension of 1,707.2 euros.
* Social Security revalued contributory pensions by 2.7% for 2026, tied to the increase in the cost of living.
* The Spanish government decreed a 7% increase for minimum pensions.
Executive Summary
The growth in pensions is significant, with pensions increasing by approximately 108% over the last twenty years and rising above inflation. In 2006, the average pension in Catalonia was 735 euros monthly, and in Spain, it was 722.71 euros. The increase in pensions is largely correlated with the total amount contributed during a lifetime of work. While pensions have risen significantly, the growth in salaries over the same period was slightly higher, increasing by more than 50% for Catalan workers and 51.7% nationally by 2024, outpacing inflation.
The divergence between pension growth and salary growth impacts purchasing power, as pensions increased faster than salaries relative to past earnings. A key dynamic is the changing distribution among pensioners and workers: in 2006, only 2.6% of retirees earned over 2,000 euros monthly, compared to one in four by 2025. Furthermore, the percentage of workers earning above the minimum interprofessional wage has increased substantially. The system is adjusting with annual revaluations based on cost of living increases and adjustments related to the number of retirees receiving benefits.
Full Take
The core tension lies in the relative growth rates between pensions and wages, which fundamentally alters economic power dynamics. The observation that pension growth outpaced salary growth suggests a structural shift where benefits accrue faster than nominal increases in earned income, which places a disproportionate burden on the younger demographic to maintain real purchasing power. This dynamic is further complicated by differing cohorts of workers and retirees, as evidenced by the changing distribution of income levels among these groups. The assertion that this difference is "absolutely negative for the economy" by focusing only on consumption patterns requires deeper examination regarding intergenerational equity and long-term fiscal sustainability.
The shifting distribution—where the proportion of those above a certain income threshold in the pension group increases while the working population's share relative to minimum wage also shifts—indicates that simple growth metrics do not capture the distributional reality of economic change. The fact that current remuneration levels are factored into future pensions suggests a feedback loop where present-day economic structure dictates future entitlements, potentially embedding existing inequalities rather than resolving them. Further inquiry should focus on the causality between productivity, salary growth, and the pension system's mandate to ensure real purchasing power across generations.