16.05.2026 - 14:18
|
Actualització: 16.05.2026 - 14:20
Les comunitats energètiques i el model cooperatiu s’estan consolidant a Catalunya com una via per avançar en la transició energètica i preparar millor el sistema davant les crisis globals.
Iniciatives com les d’Osona i el Lluçanès, amb una trentena de projectes i milers de famílies implicades, han donat lloc a un model que s’ha estès arreu a través d’Osona Energia. A escala municipal, Caldes de Montbui genera el 15% de l’energia que consumeix amb una comunitat energètica pública. Així mateix, cooperatives com Som Energia, amb més de 87.000 socis, defensen que el futur és renovable. En paral·lel, més d’un centenar de comunitats energètiques s’han inscrit a la web de la Generalitat per augmentar la participació en aquests projectes.
El cas d’Osona i el Lluçanès
Osona i el Lluçanès han estat comarques pioneres en la creació de comunitats energètiques i ara mateix n’hi ha una trentena. Les primeres es van crear el 2021 a Hostalets de Balenyà (Balenyà Sostenible) i Sant Pere de Torelló (Cooperativa Santperenca d’Energia Sostenible). La crisi energètica per la guerra d’Ucraïna i la incertesa que es va generar pel context geopolític van suposar que s’accelerés la creació de moltes comunitats noves.
El salt quantitatiu i qualitatiu, però, va arribar amb la creació d’Osona Energia, una cooperativa de segon grau, que ofereix assessorament a totes les comunitats energètiques de la comarca. Ràpidament, es va obrir a la resta de Catalunya i actualment dona suport a una cinquantena de comunitats, des de la Ribera d’Ebre fins al Pirineu o la Garrotxa.
El responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (Aleo) -un organisme públic que depèn del Consell Comarcal d’Osona-, Gil Salvans, explica que una de les decisions que es va prendre des del principi va ser establir un únic model, que després es replicaria a la resta.
D’aquesta manera, els veïns de cada poble que ho vulgui s’encarreguen de crear una entitat sense ànim de lucre, però després qui presta els serveis d’una manera més professionalitzada a aquestes comunitats és Osona Energia. Ara per ara hi ha 2.000 famílies que estan connectades a la xarxa a Osona i el Lluçanès i l’objectiu en els pròxims anys és poder doblar aquesta xifra. Salvans explica que, ara per ara, molts autoconsums fotovoltaics són una realitat, però que encara no estan repartint energia.
En aquest sentit, la línia de futur implica aconseguir que les famílies rebin aquests estalvis a les seves factures. Una altra de les línies és diversificar. “La transició energètica no es queda només en l’autoconsum, són també vehicles elèctrics, vehicles compartits, rehabilitació energètica o electrificació dels consums tèrmics”, assenyala.
Davant l’escenari d’una eventual nova apagada, Salvans creu que les comunitats energètiques hi tindrien el seu paper. “El territori ha de ser capaç de generar la seva pròpia energia i, fins i tot, emmagatzemar-la en bateries”. “Tots aquests projectes que impulsen les comunitats faran que el sistema elèctric sigui més robust i més resistent”, destaca.
Segons dades d’Endesa a tancament de març, la companyia registra 141.633 punts de subministrament amb autoconsum, dels quals 125.259 són individuals i 16.374 col·lectius. Això significa que prop d’un 11,5% dels autoconsums ja són compartits, un indicador del creixement progressiu d’aquest model vinculat a comunitats energètiques, tot i que es tracta només de clients connectats a la seva xarxa.
Estratègia municipal de Caldes de Montbui
La Generalitat va impulsar l’any passat la plataforma Comunitatenergetica.cat per facilitar la creació i participació en aquestes iniciatives arreu del territori. El portal, d’inscripció voluntària, permet localitzar projectes i identificar quins estan oberts a nous membres. Actualment, hi ha 86 comunitats obertes a participació i 26 més que ja estan tancades.
A la pàgina web es poden trobar projectes semblants al de Caldes de Montbui. L’any 2019 va desenvolupar una estratègia municipal per combatre els efectes del canvi climàtic que va comportar la creació d’una Comunitat Energètica Local (CEL), de caràcter públic i amb 27 instal·lacions de plaques fotovoltaiques, que ja és la més gran de Catalunya.
Actualment, genera el 15% de l’energia que es consumeix al municipi, i aquest any arribaran a 600 famílies que viuen al voltant de les instal·lacions i que s’hi han connectat. Totes elles poden accedir a un quilowatt de consum i al descompte corresponent, que en quatre anys s’estima que ronda els 1.500 euros per família.
D’aquesta manera, l’estalvi es percep com si el veí tingués la placa a sobre de casa seva, quan en realitat es troba en cobertes d’equipaments públics, com escoles o biblioteques, així com en polígons industrials. L’energia, però, es consumeix al moment en què es rep, és a dir, durant hores de sol, i avui en dia no disposa de sistemes d’emmagatzematge. “Si cau la xarxa, com ara fa un any, ens trobem amb la mateixa situació que es troba qualsevol altre ciutadà que no està embrancat a la CEL”, detalla el regidor d’Acció Climàtica de Caldes de Montbui, Jordi Martín.
Som Energia, la cooperativa més gran d’Europa en nombre de socis
Un any després de la gran apagada, la cooperativa Som Energia reivindica el model de generació distribuïda i ciutadana com a via per avançar en la transició energètica. “Queda clar que el futur és renovable, sí o sí, especialment en països com Catalunya i Espanya amb bon recurs solar”, afirma la responsable de nous projectes de generació, Nuri Palmada.
Per a l’empresa amb seu a Girona, el focus s’ha de situar en fer l’energia renovable gestionable, mitjançant bateries i, sobretot, canviant els patrons de consum.
Amb més de 87.000 sòcies i prop de 120.000 contractes, la cooperativa preveu duplicar la seva producció pròpia en els anys vinents i posa l’accent en la hibridació amb bateries i en adaptar la despesa energètica: “Molts socis consumeixen quan no hi ha sol. Hem de desplaçar la demanda cap a les hores de més generació”.
Som Energia compta actualment amb onze plantes fotovoltaiques sobre terreny i diverses sobre teulada. Ara mateix n’estan construint tres més, amb l’objectiu d’hibridar-les afegint bateries, i en tenen cinc en fase de promoció. Gràcies a aquests projectes i a l’autoconsum individual dels socis, Som Energia genera actualment al voltant d’un 20% de l’energia que consumeixen els seus contractes.
Amb els projectes en marxa, calculen passar dels actuals 50 GWh/any a uns 90 GWh. “Tenim un camí a fer encara per augmentar aquesta generació pròpia, que no deixa de ser el nostre objectiu”, afirma Palmada.
A Catalunya, on la dependència de la nuclear encara és elevada, la cooperativa adverteix d’un possible dèficit de generació en els pròxims anys si no s’accelera el desplegament de renovables gestionables. “Ara és un altre paradigma: hem de pensar en energia renovable, però amb bateries i gestió de la demanda”, conclou Palmada.
Facts Only
Osona and Lluçanès have over 30 energy communities, with the first created in 2021 in Hostalets de Balenyà and Sant Pere de Torelló.
Osona Energia, a second-tier cooperative, supports around 50 communities across Catalonia, including regions like Ribera d’Ebre and Pirineu.
Approximately 2,000 families in Osona and Lluçanès are connected to energy communities, with plans to double this number.
Caldes de Montbui’s public energy community generates 15% of the municipality’s energy, benefiting 600 families with estimated savings of €1,500 per family over four years.
The Generalitat’s platform Comunitatenergetica.cat lists 86 open energy community projects and 26 closed ones.
Som Energia, a cooperative with 87,000 members, operates 11 ground-based and several rooftop solar plants, aiming to double production to 90 GWh/year.
Endesa reports 141,633 self-consumption points in Catalonia, with 11.5% being collective projects.
Energy communities in Catalonia focus on solar autoconsumption, with future plans to integrate batteries, electric vehicles, and thermal electrification.
Executive Summary
Full Take
The rise of energy communities in Catalonia reflects a broader shift toward decentralized, citizen-led energy models, but the narrative warrants scrutiny. The strongest version of this story highlights genuine grassroots momentum, with tangible benefits like cost savings and local resilience. However, the emphasis on solar autoconsumption without widespread storage solutions leaves communities vulnerable to grid failures, as seen in Caldes de Montbui. The reliance on voluntary participation and public platforms like Comunitatenergetica.cat raises questions about scalability and long-term viability without deeper policy integration.
Patterns detected: none
Root causes include a reaction to global energy crises (e.g., Ukraine war) and a desire for energy sovereignty, but the model’s success hinges on unresolved technical and economic challenges. For instance, Som Energia’s push for battery hybridization and demand management acknowledges the intermittency problem, yet the article doesn’t address the cost or feasibility of scaling such solutions. The narrative also assumes that local generation inherently strengthens grid resilience, but without storage or microgrid infrastructure, communities remain tied to the broader system.
Implications for human agency are mixed: while cooperatives empower citizens, the lack of storage means they still depend on traditional utilities during outages. The second-order consequences could include increased pressure on public infrastructure (e.g., schools hosting solar panels) and potential inequities if only wealthier municipalities can afford such projects.
Bridge questions: How would a major policy shift, like mandated energy storage subsidies, alter this landscape? What risks does this model pose to non-participating households in terms of cost distribution? Would a coordinated influence campaign exploit the "local resilience" framing to undermine larger systemic reforms?
Counterstrike scan: A bad actor might amplify the "energy independence" narrative to erode trust in centralized utilities, using emotional appeals about self-sufficiency while ignoring technical limitations. However, the article’s focus on practical challenges and cooperative transparency doesn’t align with such manipulation. The content appears organic, not orchestrated.
Sentinel — Human
The text functions as a human-authored report, successfully synthesizing local, corporate, and policy data to explore the systemic shift towards community energy models in Catalonia.