Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
La sensibilitat del barril de Brent, que fluctua amb una rapidesa fulminant, no és la mateixa que la dels sortidors de les gasolineres. Els preus ja no estan per sobre dels 4,50 dòlars el galó (que són uns 3,78 litres), però tampoc han tornat a baixar per sota dels 3 dòlars previs a la guerra. De fet, aquesta setmana, a la gasolinera de Washington del carrer 16 amb el carrer U s'elevava a 3,99 dòlars.
Una enquesta prèvia, publicada per la CNN a finals de maig, ja advertia d'un encariment del cost de vida: la majoria dels estatunidencs (61%) deien que havien hagut de reduir la cistella de la compra. Un altre 59% deien que havien deixat de gastar en entreteniment o que havien retallat en despeses extres. Més de tres quarts dels ciutadans, incloent-hi el 55% dels republicans, afirmaven que les polítiques de Trump havien incrementat el cost de vida a la seva comunitat. A l'enquesta de The Guardian la comparació amb el sondeig del febrer tampoc afavoria Trump. Llavors, gairebé la meitat dels republicans deien que l'economia estava millorant, però ara només ho creuen el 27%.
La guerra de l'Iran no és l'únic factor darrere aquest empitjorament de les condicions materials dels votants, però sí el més visible i evitable. Trump va encetar el 2026 amb la popularitat a nivells molt baixos i amb un problema pel galopant encariment de la cistella de la compra. Justament el magnat venia de tancar un acord amb el govern de l'Argentina per comprar 80.000 tones mètriques de carn amb l'objectiu de pal·liar la frustració dels consumidors i rebaixar una mica el preu de la vedella, que no feia més que enfilar-se. Una mesura presa a càrrec de les bases rurals i que, segons va descriure al New York Times Kyle Hemmert, un ramader de Kansas, suposava "una autèntica puntada de peu als ous".
Però el pitjor no va ser tornar a fer enfadar els ramaders i agricultors –que ja es van queixar a Trump l'estiu passat per les batudes de l'ICE al camp–, sinó que tampoc va aconseguir solucionar res. El preu de la carn picada continua batent rècords aquest any, i 400 grams ja valen 7 dòlars, segons l'Oficina de les Estadístiques Laborals del govern estatunidenc. Quan el republicà va tancar l'acord amb el seu homòleg argentí, Javier Milei, 400 grams valien 6,32 dòlars. En aquell moment ja representava un increment del 14% des que Trump havia tornat al Despatx Oval, segons calculava la Reserva Federal del Banc de Saint Louis.
Tempesta perfecta
En una mesura encara més extrema, aquest dilluns la gran cadena de supermercats Walmart anunciava que abaixaria el preu d'una sèrie de productes bàsics com a part d'una sèrie de descomptes. Entre els productes seleccionats hi havia els rotllos de carn picada, el blat de moro fresc, les cireres i la Coca-Cola. Ja fa mesos que les grans superfícies tenen problemes a causa d'una tempesta perfecta en què es combinen aquestes retallades a les despeses familiars, la reducció dels subsidis alimentaris arran de la Big Beautiful Bill de Trump i l'encariment generalitzat per la guerra de l'Iran, que encara estreny més els consumidors.
Tot i que el comunicat de la companyia no feia cap menció a la Casa Blanca, Trump no va trigar ni cinc minuts a compartir la notícia i a penjar-se la medalla: "Walmart reduirà els preus, molt, a petició de la meva administració per celebrar el 250è aniversari del país". Dissabte passat, en la celebració del 4 juliol, el mandatari es va esforçar a recalcar "l'excepcionalitat" dels Estats Units i a agitar el fantasma d'una suposada amenaça "comunista". Tot davant l'avenç dels Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA) a les primàries demòcrates i el clar empitjorament de les condicions materials del gruix de la ciutadania.
Al gener ja es preveia que les eleccions legislatives serien complicades per als republicans. Llavors, en un acte del partit al Kennedy Center de Washington, el magnat ja picava el crostó als seus: "Diuen que quan guanyes la presidència perds les eleccions de mig mandat. M’agradaria que poguéssiu explicar-me què dimonis passa pel cap de la gent". La guerra de l'Iran no ha millorat les perspectives de poder canviar el que passa pel cap de la gent, i encara menys de solucionar el que passa a la seva butxaca. Trump havia promès que si guanyava els comicis del 2024 els preus baixarien, però la realitat ha estat una altra.
El magnat no només està obviant la situació, dient en cada compareixença que l'economia del país va bé, sinó que aquest mateix divendres també es permetia anunciar que no firmaria la llei bipartidista que el Congrés havia aprovat davant la crisi de l'habitatge que pateix el país. En una publicació a Truth Social anunciava que no signaria la norma com a "protesta", perquè el Senat continua sense aprovar la seva llei electoral, Save America.
El president tenia deu dies fins aquest divendres per decidir si el projecte de llei entrava en vigor amb la seva firma o sense. Enmig dels problemes pel cost de vida, la impopularitat de la guerra i les eleccions ja a l'horitzó, ha decidit donar-hi l'esquena. Mentrestant, fa dues setmanes, l'alcalde socialista de Nova York, Zohran Mamdani, acaparava els titulars després d'aconseguir congelar el lloguer per a un milió de novaiorquesos.