El gas natural també torna a la baixa després d'un matí marcat per les pujades
El preu del petroli baixa fortament després que Trump hagi ajornat durant cinc dies els atacs contra les infraestructures energètiques iranianes. En concret, segons les dades de Bloomberg, el barril de Brent –el de referència del cru a Europa– baixava un 8,98% a les 12.30 hores de dilluns i se situava als 103,29 dòlars. Pocs minuts després de l'anunci, el preu del petroli ha arribat a caure gairebé un 17%, fins a tocar mínims entorn dels 96 dòlars per barril. Abans de l'ajornament de Trump, durant aquest matí, el cru s'havia arribat a disparar fins als 114,43 dòlars. Per la seva banda, el petroli de West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, queia fins als 90,24 dòlars (-8,13%) abans de l'obertura oficial dels mercats nord-americans.
La mateixa tendència s'ha viscut aquest matí amb el preu del gas natural. Després d'una pujada amb força durant tot el matí, l'anunci de Trump aquest migdia, que ha assegurat que durant els últims dos dies s'han produït converses "molt positives i productives" sobre la resolució de les hostilitats a l'Orient Mitjà, n'ha fet baixar el preu. En concret, el preu del gas natural per a entrega a un mes en el mercat TTF dels Països Baixos –de referència a Europa– se situava als 56,19 euros per megawatt hora (MWh), cosa que representa una caiguda del 6%.
Pel que fa a les borses, l'anunci ha fet repuntar els principals índexs. Després d'un mal inici de sessió, l'ajornament dels atacs ha situat l'Íbex-35 en verd: a les 12.37 hores, l'índex espanyol, que havia obert la sessió amb una caiguda de l'1,9% fins a situar-se per sota els 16.300 punts, ha remuntat (+1,66%) fins a situar-se als 16.991,50 punts. L'Euro Stoxx 50 també ha capgirat la sessió. L'índex borsari europeu se situava a les 13.18 hores als 5.583,16 punts i un +1,49% després que a primera hora del matí hagués quedat per sota dels 5.400 punts. Pel que fa a les divises, després de l'ajornament, l'euro se situa entorn dels 1,16001 dòlars, si bé durant el matí s'havia arribat a situar als 1,1485.
L'advertència de l'AIE
La crisi del petroli del 1973 va capgirar l'economia mundial obrint un període de forta inflació i fent escac a l'abastiment energètic de molts països occidentals. Ara, amb la guerra a l'Iran i el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli i el gas del món, s'albira una crisi que pot ser molt pitjor, segons ha advertit el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. Birol ha dit aquest dilluns que la situació és "molt greu" i supera les crisis energètiques de la dècada del 1970.
Durant una intervenció al Club Nacional de Premsa d'Austràlia, a Canberra, Birol ha assenyalat que l'actual crisi equival a "dues crisis del petroli i un col·lapse del gas junts", en referència a les crisis energètiques del 1973 i del 1979 provocades pels embargaments i retallades de producció de cru a l'Orient Mitjà. "Cap país serà immune si la situació continua en aquesta direcció", ha subratllat Birol durant la visita d'un sol dia a Austràlia, on també tenia previst reunir-se amb el primer ministre, Anthony Albanese, abans de prosseguir la seva gira per l'Àsia.
Birol ha alertat dels danys patits pel sector energètic regional, i ha indicat que almenys 40 infraestructures han estat "greument o molt greument" afectades en nou països, cosa que agreuja la incertesa sobre el subministrament. El responsable de l'AIE ha destacat que la reobertura de l'estret d'Ormuz és la via principal per alleujar les tensions energètiques. El corredor marítim continua pràcticament bloquejat després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran del 28 de febrer. En aquest escenari, el president nord-americà, Donald Trump, ha exigit a Teheran que reobri completament l'estret, sota l'amenaça d'atacar infraestructures elèctriques iranianes.
Per la seva banda, l'Iran ha respost advertint que, si la seva xarxa energètica és atacada, prendrà represàlies contra instal·lacions energètiques i plantes de dessalinització en diferents països de l'Orient Mitjà. L'impacte ja es reflecteix als mercats, amb un repunt del preu del cru, que ja fa dies que supera els 100 dòlars per barril, en les primeres operacions de dilluns. El director de l'AIE ha fet una crida a la cooperació internacional per evitar un deteriorament més gran de la situació i ha urgit a una resolució ràpida del conflicte, davant el risc de conseqüències econòmiques globals de gran abast.
Facts Only
U.S. President Donald Trump delayed attacks on Iranian energy infrastructure by five days.
The price of Brent crude oil dropped 8.98% to $103.29 per barrel and later fell nearly 17% to around $96 per barrel.
West Texas Intermediate (WTI) crude oil fell to $90.24 per barrel, an 8.13% decline.
Natural gas prices in Europe (TTF benchmark) dropped 6% to €56.19 per MWh.
The Ibex-35 stock index rebounded from a 1.9% loss to a 1.66% gain, reaching 16,991.50 points.
The Euro Stoxx 50 index reversed early losses, rising 1.49% to 5,583.16 points.
The euro strengthened to around $1.16001 after earlier dropping to $1.1485.
The International Energy Agency (IEA) warned that the current energy crisis could be worse than the 1970s oil shocks.
IEA Director Fatih Birol stated that at least 40 energy infrastructure sites in nine countries have been severely damaged.
The Strait of Hormuz remains blocked after U.S. and Israeli attacks on Iran on February 28.
Trump demanded Iran reopen the Strait of Hormuz, threatening attacks on Iranian electrical infrastructure.
Iran warned of retaliation against energy and desalination facilities in the Middle East if its energy network is attacked.
Executive Summary
The price of oil and natural gas experienced significant volatility following an announcement by U.S. President Donald Trump. Trump delayed planned attacks on Iranian energy infrastructure by five days, causing oil prices to plummet after earlier surges. The Brent crude benchmark in Europe dropped nearly 17% at one point, falling to around $96 per barrel, while West Texas Intermediate (WTI) crude in the U.S. fell to $90.24. Natural gas prices also declined by 6% after initial gains, with the European TTF benchmark settling at €56.19 per MWh. Stock markets, including Spain’s Ibex-35 and the Euro Stoxx 50, rebounded after initial losses, and the euro strengthened against the dollar.
The International Energy Agency (IEA) warned that the current energy crisis, driven by conflict in Iran and the closure of the Strait of Hormuz, could surpass the severity of the 1970s oil shocks. IEA Director Fatih Birol described the situation as "very serious," noting that at least 40 energy infrastructure sites across nine countries have been severely damaged. The U.S. and Iran remain in a standoff, with Trump demanding the reopening of the Strait of Hormuz and Iran threatening retaliation against regional energy and desalination facilities if attacked. The IEA has called for urgent international cooperation to resolve the conflict and prevent further economic disruption.
Full Take
The strongest version of this narrative highlights the immediate market reactions to geopolitical tensions and the IEA’s dire warnings about a potential energy crisis. The article effectively captures the volatility in oil and gas prices, stock markets, and currency movements, providing a clear cause-and-effect relationship between Trump’s announcement and financial shifts. The inclusion of the IEA’s assessment adds weight to the severity of the situation, framing it as a potential global economic threat.
However, the narrative leans heavily on fear appeals (ARC-0024) by emphasizing the IEA’s comparison to the 1970s oil shocks and the catastrophic implications of a prolonged conflict. The framing of the crisis as "very serious" and potentially worse than historical precedents could amplify anxiety without sufficient context about mitigation efforts or alternative energy sources. Additionally, the article presents a binary standoff between the U.S. and Iran, which may oversimplify the geopolitical dynamics at play (ARC-0043 Motte-and-Bailey).
The root cause of this narrative is the assumption that energy markets are inherently fragile and that geopolitical conflicts will inevitably lead to economic collapse. This echoes historical patterns of resource-driven conflicts, where control over critical infrastructure becomes a lever for global power struggles. The implications for human agency are significant: consumers, businesses, and governments face uncertainty, while those with energy reserves or alternative solutions may gain leverage.
Key questions to consider: What role do renewable energy sources play in mitigating this crisis? How might other global actors, such as China or the EU, influence the resolution? What evidence would change the assessment of this crisis’s severity?
If this were part of a coordinated influence campaign, the playbook would likely involve amplifying fear to justify military or economic interventions, while downplaying diplomatic solutions. The actual content does not fully match this pattern, as it includes market data and expert warnings without overt manipulation. However, the emphasis on crisis framing warrants scrutiny.
Patterns detected: ARC-0024 Fear Appeals, ARC-0043 Motte-and-Bailey
Sentinel — Human
The article exhibits strong human signals, including erratic sentence structure, passionate emphasis, and specific attributions, with no detectable AI-generated patterns.