09.07.2026 - 21:40
Amb sorpreses i molt de sentiment, Santa Maria del Camí ha retut avui homenatge a Biel Mesquida per la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ho ha fet amb una acció cultural i participativa en alguns dels racons del municipi, vinculant l’obra de Mesquida amb el teixit humà i emocional del seu poble. L’homenatge ha estat una performance literària, una mediació cultural i també una celebració comunitària. Ha tingut com a eix central el recorregut a peu de la plaça de la Vila fins a la vinya de Can Pau.
Un dels moments més emotius de la nit ha estat quan Mesquida ha fet una declaració pública d’amor a Santa Maria, la seva gent, la terra i la memòria, després de quaranta-sis anys d’escriure-hi. En la conclusió de l’acte, ha confessat: “El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes m’ha fet estimera, ganes d’estimar, m’ha fet creera, ganes de crear, m’ha fet escriguera, ganes d’escriure, m’ha fet llegiguera, ganes de llegir, m’ha fet cantera, ganes de cantar, i m’ha fet creguera, ganes de creure en l’energia humanal de la literatura catalana, la literatura que em salva i ens salva!”
També ha volgut recordar que “Les Geòrgiques santamarieres” que va viure en la infantesa i adolescència van ser la seva primera universitat, atès que va aprendre a sentir la música de la llengua catalana en les converses, va aprendre a llegir en les fulles dels arbres, en les cançons de les eres i en la festa dels mercats: “L’amor a les coses vives i l’amor a les coses lliures foren els meus camins de sensibilitat i de coneixença.”
“La terra i la paraula són les cases dels humans. Per això Santa Maria del Camí em fa una sentiguera de no dir!”, ha dit, agraint a l’ajuntament “la participació en els combats més urgents d’ara mateix”, com ara la lluita per la llengua i la cultura catalanes, la lluita per les dones i les llibertats d’orientació sexual, pel medi, per la pau i per la identitat dels Països Catalans.
De fet, ha insistit que a Santa Maria va començar a saber el fet de viure en català i de narrar en català. I també això: “Ser català en un temps cada cop més bàrbar és un escut a favor de la memòria, del combat i de la saviesa amb els quals tendrem força i coratge per a lluitar contra la destrucció que ens assetja per totes bandes.” Ha acabat la intervenció recordant les lluites pel patrimoni natural i cultural de les Illes, demanant la llibertat per a Pablo Hasél i tots els empresonats de manera injusta i reivindicant l’acolliment dels immigrants i la unitat dels Països Catalans.
Un recorregut literari
Durant el recorregut, quatre santamariers que han tengut una relació significativa amb Mesquida han configurat una mena de “biblioteca humana” distribuïda en uns quants punts. Han compartit la vivència amb Mesquida i han escollit un fragment de la seva obra per llegir-la durant l’acte. Miquel Frontera, Pepa Núñez, Mateu Morro, Rosa Vich i Pep Maür han anat fent aquestes “aparicions literàries”, generant un relat fragmentat i coral que ha convidat tot el públic a desplaçar-se i a viure la celebració.
L’Ajuntament de Santa Maria, que ha organitzat l’acte, explica que el recorregut no era només un dispositiu escènic, sinó que també s’ha concebut com una metàfora del trajecte vital i literari de Mesquida: “Cada punt d’aparició, cada veu i cada fragment llegit es poden entendre com traces d’una obra que s’ha anat teixint de manera dispersa, plural i sempre en diàleg amb el territori, la llengua i la comunitat. El camí esdevé així una imatge de la seva trajectòria: un itinerari obert, ple de bifurcacions, trobades i retorns, on la literatura no s’entén com un punt d’arribada sinó com un moviment continu entre llocs, cossos i veus.”
Al final del recorregut, a la vinya de Can Pau, s’ha intervingut una reixa que s’ha convertit en un fil narratiu visual de la trajectòria de Mesquida, mitjançant la creació d’una línia de temps amb les portades dels seus llibres, fragments destacats i més materials gràfics vinculats a l’obra. “És un pont simbòlic entre el recorregut humà i el destí final, que reforça la idea de trajecte vital i literari”, explica l’organització.
L’acte ha acabat amb les paraules del batlle, Nicolau Canyelles, que explica a VilaWeb que, a banda l’orgull que representa el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el màxim orgull és que Mesquida sigui “un santamarier més”. Ha recordat que, quan l’autor parla dels paisatges, “sempre parla del paisatge de Santa Maria”: “En Biel és en Biel nostre.” Després del parlament de Mesquida, la filòloga i cantant Natàlia Tascón, acompanyada per Gori Negre i Carles Seguí, han musicat poemes seus, presentats en primícia.