El president insisteix que el final és a prop, tot i que no és capaç de donar cap data, mentre creix la preocupació pel preu del petroli
WashingtonUn discurs que podria haver estat un dels seus missatges a Truth Social. Tota l'expectativa generada entorn de la compareixença d'aquest dimecres al vespre s'ha vist reduïda a una intervenció de 20 minuts que semblava un recull de les declaracions dels dies previs. Donald Trump ha tornat a dir que espera acabar la guerra en les pròximes dues o tres setmanes; que està negociant amb el suposat nou règim iranià de qui ni tan sols ha revelat la identitat i que els Estats Units estan molt a prop d'assolir els seus objectius. El president estatunidenc cerca guanyar temps per a una guerra que, segons les seves pròpies previsions, ja hauria d'haver acabat. "És molt important que mantinguem la perspectiva d'aquest conflicte", ha defensat el republicà, que ha citat les quatre setmanes de guerra inconclusa com un suposat triomf en comparació amb altres conflictes més llargs com el Vietnam o la Segona Guerra Mundial.
"Gràcies als progressos que hem fet, puc dir aquest vespre que estem en vies d'assolir tots els nostres objectius militars molt aviat", ha dit Trump. I ha afegit: "Durant les pròximes dues o tres setmanes els colpejarem molt fort. Durant les setmanes que venen els retornarem a l'Edat de Pedra, on pertanyen". Lluny d'oferir qualsevol mena d'actualització o esclariment, la compareixença planteja encara més interrogants sobre el futur de la guerra. Especialment pel que fa a la previsió d'una escalada dels atacs en els pròxims dies, si es té en compte que el Pentàgon ja ha mobilitzat 7.000 soldats addicionals cap a la regió. Tots ells especialitzats en operacions terrestres. Trump no ha fet cap menció sobre aquestes noves tropes destinades a l'Orient Mitjà.
Ha hagut de passar un mes de conflicte i que el preu de la gasolina als EUA superi els 4 dòlars el galó (3,78 litres) perquè Trump finalment es dirigeixi a la nació. L'endemà d'atacar Teheran conjuntament amb Israel, es va limitar a fer diversos anuncis a través de Truth Social. Tampoc va fer cap roda de premsa ni similar quan va haver-hi les primeres baixes de soldats estatunidencs, que ara ja s'eleven a 13. L'únic que ha fet sortir a la palestra al magnat ha estat la preocupació generalitzada pel preu de la benzina.
Trump ha intentat enviar un missatge de calma als americans per l'encariment del petroli. "Els Estats Units mai no han estat més ben preparats econòmicament per afrontar aquesta amenaça. Tots sabeu que vam construir l’economia més forta de la història. Ho estem vivint ara mateix", ha dit. La guerra és un concepte abstracte per a bona part dels ciutadans, però veure com el preu al sortidor de benzina puja cada dia és un fet tangible que cada cop genera més malestar.
No se sap si les paraules del president hauran servit de consol per als ciutadans, però per als mercats ha quedat clar que no. En acabar el discurs, el preu del barril de cru s'ha disparat un 5%, fins a situar-se un altre cop en els 106 dòlars. El preu del petroli havia baixat poc abans del discurs. Els inversors tenien l'esperança que Trump anunciés el final de la guerra o algun escenari similar.
Sense detalls del nou règim
"El canvi de règim mai va ser el nostre objectiu. Mai vam parlar d'un canvi de règim, però s'ha produït perquè tots els seus líders originals estan morts", ha afirmat Trump. Aquesta afirmació, d'entrada, és falsa: només bombardejar l'Iran el 28 de febrer va fer una crida als iranians perquè sortissin al carrer i es produís un canvi de règim. Fins i tot, quan encara estaven negociant amb els aiatol·làs, Trump va fer un Truth Social parlant sobre la necessitat de provocar un canvi de règim si no s'arribava a un acord. Malgrat tornar a afirmar que hi ha un nou règim a l'Iran "menys radical i molt més raonable", Trump no ha donat cap altre detall de qui se suposa que és aquest nou grup que dirigeix la nació. De moment, de l'únic interlocutor del qual es coneix l'existència són els membres de la Guàrdia Revolucionària i la resta d'oficials del règim que continuen vius, els quals han negat en reiterades ocasions les suposades negociacions que Washington defensa.
Trump tornava a referir-se als suposats contactes diplomàtics amb aquest nou règim i recordava l'ultimàtum d'atacar les centrals elèctriques iranianes si no s'arriba a un acord abans del 6 d'abril: "Si durant aquest període de temps no hi ha un acord, tenim a la vista els objectius clau. Si no hi ha un acord, bombardejarem cadascuna de les seves centrals elèctriques [...] I no hi ha res que puguin fer per evitar-ho perquè no tenen sistemes de defensa antiaeris, el seu radar està 100% aniquilat. Som una força militar sense aturador". El president aprofitava per repetir la frase que li va etzibar a Volodímir Zelenski durant l'esbroncada al Despatx Oval: "Nosaltres tenim totes les cartes i ells no en tenen cap".
Tot i parlar de les suposades negociacions que manté amb l'Iran, Trump no ha fet cap referència a la carta que ha publicat el president Masoud Pezeshkian, poc abans del seu discurs. En la missiva, Pezeshkian demanava als estatunidencs que es plantegessin realment quin és l'objectiu d'aquesta guerra i en què serveix als interessos nord-americans. "L'America First forma part de les prioritats del govern dels EUA avui en dia? Us convido a mirar més enllà de la maquinària de la desinformació", diu el text, publicat en anglès i persa. Pezeshkian posava el dit a la nafra del sector més crític del trumpisme amb la guerra i descrivia Washington com un "proxy" d'Israel que s'ha deixat arrossegar a un conflicte que només respon als interessos de Tel-Aviv.
Pezeshkian remarcava que el règim ha demostrat estar preparat per continuar dins d'una guerra de desgast. Així i tot, també semblava allargar la mà a Trump per a un possible diàleg: "Avui el món està davant una cruïlla: seguir amb el camí de la confrontació és més fútil i costós que mai. L'elecció entre la confrontació i la negociació és real i té conseqüències". No queda clar, però, quin valor té l'oferiment de Pezeshkian, donat que dins del règim dels aiatol·làs la màxima autoritat és el líder suprem.
Actualment, qui ocupa el càrrec és el fill d'Ali Khamenei, Mojtaba Khamenei, i no hi ha cap indici que la carta compti amb el seu vistiplau o que hagi estat encarregada per ell. De fet, la missiva tornava a sumar confusió a les declaracions creuades per part de les dues bandes. Dimecres al matí Trump havia assegurat que els iranians li havien ofert un alto el foc, fet que ràpidament ha estat desmentit pel règim.
Els iranians fa temps que han perdut les raons per veure Washington com un interlocutor fiable. Dimecres a la tarda ho tornaven a comprovar: segons informaven mitjans iranians, l'exministre d'Exteriors Kamal Kharazi havia resultat ferit en un atac sobre edificis residencials a Teheran. Kharazi és considerat un polític moderat i, segons revelaven funcionaris iranians, havia estat un dels supervisors dels contactes diplomàtics amb el Pakistan per a una possible reunió entre funcionaris del règim i el vicepresident JD Vance.
Ormuz i l'OTAN, qüestions marginals
Les referències de Trump sobre el bloqueig de l'estret d'Ormuz han estat minses, i totes per donar a entendre que no és un problema dels EUA. Malgrat que sí que ha estat provocat per Washington. "Ens va increïblement bé en la producció i venda de grans quantitats de petroli i gas, amb les segones reserves més grans del planeta. Ara som totalment independents de l’Orient Mitjà i, així i tot, hi som per ajudar. No hi hem de ser. No necessitem el seu petroli. No necessitem res del que tenen, però hi som per ajudar els nostres aliats", ha dit Trump. Segons el mandatari, el pas marítim s'obrirà "naturalment" un cop s'acabi la guerra.
Reobrir l'estret d'Ormuz sembla que ha passat de ser una de les principals prioritats de Trump a pràcticament ser un dany col·lateral del qual es desentén. El gir té lògica: els Estats Units estan cercant un cop d'efecte en la guerra que els permeti cantar victòria ràpidament. La Casa Blanca fa setmanes que xoca amb un mur pel que fa a Ormuz i aconseguir desbloquejar-lo no sembla un objectiu assequible ara mateix; ni per la via diplomàtica ni per la via militar. Així que, a poc a poc, l'administració es va desdint de la fita que en un inici s'havia marcat.
Criticar els aliats europeus per no haver-lo ajudat en la seva empresa militar, a més, té un altre subtext: suposa carregar-los a ells la responsabilitat de desllorigar l'embull que ha provocat a la regió i, de retruc, li dona més artilleria per carregar contra l'OTAN. Ara bé, tot i que Trump s'ha passat tot el dimecres fent sonar la possibilitat de retirar els EUA de l'Aliança, no ha fet ni una sola menció al fet durant el seu discurs.