MadridEl jutge que investiga el cas Leire Díez a l'Audiència Nacional ha sumat 25 nous investigats a la causa. En una breu providència, a la qual ha tingut accés l'ARA, Santiago Pedraz ha citat com a investigada –entre d'altres– l'actual presidenta de la SEPI, Belén Gualda, en la investigació relativa a presumptes irregularitats en l'adjudicació de contractes públics. Fins ara hi estaven imputats Vicente Fernández –expresident de la SEPI–, Antxon Alonso –empresari navarrès pròxim a Santos Cerdán– i Leire Díez. La decisió del magistrat arriba a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que apunta als delictes d'organització criminal, tràfic d'influències, malversació, prevaricació i ús d'informació privilegiada. Des del govern espanyol es "manté" la "confiança" en Gualda –la SEPI, com a braç inversor de l'Estat, és un organisme que depèn del ministeri d'Hisenda–, indiquen fonts governamentals, que defensen que en les diligències "no apareix cap element que comprometi l'actual presidenta".
Llegeix-lo tot
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Al llarg de 39 pàgines, en un escrit consultat per l'ARA, les dues fiscals relaten cinc operatives que presumptament haurien conformat una "dinàmica continuada d'intermediació il·lícita en la contractació pública" en la qual Fernández, Alonso, Díez i Cerdán haurien actuat com a "nexe d'influència" entre "interessos privats i decisors públics" i haurien incidit en "l'adopció de resolucions administratives", en el desenllaç de "procediments de contractació pública" o en la "canalització d'ajudes financeres". Tot això ho haurien fet –segons el ministeri públic– amb la "necessària i il·lícita cooperació" de terceres persones del sector públic i privat, que són les que ara el jutge cita com a investigades. La gran majoria dels indicis provenen del xat del grup Hirurok de l'aplicació Threema, dels correus electrònics que s'enviaven els investigats i dels documents que s'intercanviaven. Tot això ha estat analitzat per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en tres informes.
La Fiscalia Anticorrupció considera que hi havia un "patró d'actuació reiterat, coordinat i estructurat" per part dels investigats que operava en diferents fronts. Tenia un "esquema comú" que estava caracteritzat per la "detecció d'oportunitats d'intervenció" en diferents procediments, l'ús de "relacions personals" i "accés a informació privilegiada" per "influir" en la seva tramitació, l'eventual "manipulació o condicionament" de decisions públiques o processos de contractació i l'obtenció de "contraprestacions econòmiques", que –segons les xifres de la Fiscalia– ascendirien gairebé a 700.000 euros.
El nom de Belén Gualda apareix relacionat amb el rescat de Tubos Reunidos, una empresa basca. Segons la Guàrdia Civil, la presumpta trama hauria rebut 247.000 euros per propiciar-lo. Quins són els indicis? En un document que van trobar els investigadors, per exemple, apareixia reflectit el compromís de la presidenta de la SEPI amb el CEO de Tubos Reunidos que l'ajuda pública rebria llum verda. I això malgrat que el Ministeri d'Economia havia expressat dubtes sobre l'operació. La Fiscalia apunta a "reunions a nivell polític" en què ella hauria participat per "agilitzar la tramitació" del rescat i la Guàrdia Civil va ressenyar un missatge que va enviar Vicente Fernández relacionant les maniobres dels investigats amb una cita de Belén Gualda a la Moncloa: "No descarto que hagi sigut producte de la conversa amb Sabin Etxea [en al·lusió al PNB]". Així mateix, el ministeri públic també posa sota la lupa les empreses públiques Mercasa i Enusa, el Parc Empresarial Principat d'Astúries (PEPA) i el grup Forestalia.
Mercasa
El primer que està sota sospita són els moviments dels tres investigats en el marc del trasllat de la seu de Mercasa. Segons la Fiscalia, haurien obtingut un benefici de 18.000 euros. Com s'ho van fer? Gràcies a un "tracte preferent de favor", Servinabar –l'empresa d'Antxon Alonso– hauria rebut l'encàrrec d'elaborar una valoració dels costos de reforma de la seu i hauria emès un informe amb una xifra "significativament superior" a la real per justificar el trasllat. A més, tots tres "haurien projectat" una comissió del 20% per gestionar el lloguer d'una seu provisional.
Enusa
En segon lloc, haurien fet servir la seva "capacitat d'influència" per maniobrar per "afavorir els interessos" d'Acciona –una empresa que està sota la lupa del cas Cerdán sobre adjudicacions d'obra pública–, que estava interessada en adquirir les participacions que Enusa tenia a la incineradora de Melilla i al Centre de Tractament de Residus Urbans de Cervera del Maestrat (País Valencià). Van fer un "seguiment directe i coordinat" de totes les gestions i, a canvi, haurien rebut 17.500 euros. "El procediment el tenim controlat", va arribar a dir Vicente Fernández.
Parc Empresarial Principat d'Astúries
El grup també hauria intervingut de manera "constant i multidireccional" en l'adjudicació de la demolició de les bateries de coc d'Avilés (Astúries), tramitat pel Parc Empresarial Principat d'Astúries. Primer haurien ordit una estratègia per poder anul·lar el concurs –en paraules de Leire Díez– en què Erri Berri no havia resultat adjudicatària. Posteriorment, en el segon expedient, haurien mogut els fils a través del "contacte directe" amb l'òrgan de contractació i haurien arribat a quedar amb la presidenta del Tribunal de Contractes per "afavorir" –segons la Fiscalia– l'adjudicació a Erri Berri. Ho van aconseguir i, com a contraprestació, haurien ingressat 201.000 euros.
Per cert, aquesta operació va suposar l'inici de la relació entre Erri Berri i les empreses d'Antxon Alonso. La Guàrdia Civil va detectar altres actuacions en què Erri Berri hauria pogut intervenir gràcies a la seva "il·lícita influència", com les feines de demolició vinculades al Camp Nou i a altres infraestructures del Barça.
Forestalia
Finalment, els tres investigats haurien pactat una comissió de 200.000 euros –que no consta que s'hagin pagat– per contribuir que SEPIDES aprovés una inversió de 17 milions d'euros a una empresa del grup Forestalia. D'altra banda, Antxon Alonso va comprar unes accions prèviament vinculades a Forestalia per 140.000 euros i, dos anys i mig després, les va vendre per més de 6,8 milions d'euros a una entitat que tindria relació amb la dona i els fills de l'aleshores president d'aquesta empresa.