La peste gròga : $b Pessa còmica-burlesca, composta d'afagitons bosquetjats del natural, com á memoria de la fébre amarilla del any 1870

La peste gròga

Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau

1890

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per   l’Institut
d’Estudis Catalans, com a part del projecte   Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`

Pessa còmica-burlesca, composta d'afagitons bosquetjats del natural,
com á memoria de la fébre amarilla del any 1870.

Personatges.

-   Mestre Cinto, taconer vell.
-   N'Ignaci, cafetér ambulant.
-   L'Amo 'n Pau, botiguer.
-   Don Tófol, metje jove.
-   Don Nadal, metje vell.
-   Mestre Pera-Antoni, Retgidor.
-   Un homo, criat de L'Amo 'n Pau.
-   Un altre homo, bastaix.
-   Poble que passa.

(_L'escena té lloch en la ciutat de Palma, un dematí del
    mes d'Octubre de 1870._)


(_El teatro representa un carrér de Ciutat. En el fondo un carrér gran
qu' atravessa de esquerra á dreta. En la acera de la dreta la botiga
de l'amo 'n Pau, tancada com les demés, pero que després s'ha de
obrir. A la de l'esquerra el botigó de Mestre Cinto, y éll y es
cafetér asseguts defora, un adobant sebates veyes; l'altre fumant.
Durant la escena s'ha de veure atravessar gent que sen va á fora y
carros carregats ab trastos, y á vegadas la cadira de la Mare de Déu
ó la llitera del hospital, acompañada d'un municipal._)




## Acte únich.




### Escena I

(_Mestre Cinto y N'Ignaci._)


Cinto:  Ignaci! De cada día va ab aument aquest rum-rum
de carros ab matalassos y trastos de gent que fuitx de Ciutat.

Ignaci:  La fi del mon s'en vé de cert y segú.

Cinto:  May he vistes tantes coses com veitx el día
d'avuy. España, ben españada; sens' un rey que fassa llum dins
aquesta fosca negre que tants de partits han duyt.

Ignaci:  Dihuen qu' els correus no passan; que Barcelona
es port brut.

Cinto:  Per tot, peste, y fam y guerra. ¡Quin desgavell
mes jafut! Ja no hi ha cap pany qui servi dins el sitgle de les
llums.

Ignaci:  Contan que per Françe volan baixos els tórds.
Juga brut lo del Prusiá que los tira bombes y bales per l'us.

Cinto:  Terretremól cada día; l'hivern que s'en vé
demunt...

Ignaci:  ¿Y aquesta claró vermella que á la tramuntana
surt cada vespre?

Cinto:  Es mala señya. Vol dir que el Papa ja es fuit de
Roma.

Ignaci:  Fa tres setmanes que de Ciutat tothom surt,
perque hey há pèsta.

Cinto:  Ara dihuen que no es pèsta.

Ignaci:  ¡Bon embuy! Si no es pèste. ¿Perque fujan?

Cinto:  Perque dihuen que dilluns ha de bombetjar
Mallorca no sé si l'inglés, ó el rús, per posar rey en el trono.

Ignaci:  ¿Y tu que creus?

Cinto:  ¿Qui? ¿Jo? ¡Us! No crech res y tot ho crech.
Saps axó que vé de lluny.

Ignaci:  Per ara crech que hey ha peste dins Ciutat.

Cinto:  Jo som emb tu. Perque en Pelut me contava que en
coneix coranta vuyt de ferits.

Ignaci:  ¿Saps que li deya na Geroni á n'en Pelut? Que
anit n'han morts tres ó cuatre de Santa Creu á n'el Puitx.

Cinto:  ¿No deyan que tot el barri l'havían dexat tan
buyd? ¿Y que feyan dins les cases tant de foch y tant de fum?

Ignaci:  Es ben cert. Avuy en día no se pot creure á
ningú.

Cinto:  Ja tornam ballá es fandango d'ara fa cinch
anys.

Ignaci:  ¡Jesus mos conserv la vida y feyna!

Cinto:  Y mos don bones saluts. (Mirant per tot.) Aquest
carré es cala buyda.

Ignaci:  Tots els veynats vos son fuyts. Y á lo que
veitx ja no queda cap portal ubert.

Cinto:  Si. Un. El de l'amo 'n Pau; y gracies que éll té
s'hort que no es molt lluny, y encara que sa familia s'en va aná allá
el día vuyt, éll vé cada día á vendre verdura, oli, pá, llegum...

Ignaci:  (ab intenció.) Y sino... la Sala en dona.

Cinto:  Calla qu' ara vé cualqú.




### Escena II

(_Mestre Cinto fent feyna. N'Ignaci fumant. Don Nadal
    metje; y Mestre Pera-Antoni retgidor, que passan pel carré._)


Pera-Antoni:  Me diga Senyó Doctó vostè que es un metje
entès, ¿Es s'icteródes?

Nadal:  Heu ès, heu ès, Senyó Retgidó.

Cinto:  (_Ap._) ¡Ignaci!

Ignaci:  (_Ap._) ¡Cinto!

Cinto:  (_Ap._) Escoltem com qui no li vá ni vé, que
aquets son de qui fa fé y heu saben.

Ignaci:  (_Ap._) Disimulem.

Nadal:  El cas d'avuy dematí no deixa dupte á ningú.

Pera-Antoni:  Un altre l'any vint y ú mos toca haver de
sufrí.

Nadal:  Vostè fassa acordoná tota sospitosa casa. Demunt
la garriga rasa envihi la gent á acampá.

Pera-Antoni:  Jo encara fas més. Per poch que crega un
bulto mal sá totduna el fas formicá, ó l'enterr, ó li pech foch.
Si 'm donan part que qualqú té mal de cap ó gitera hey fas anar la
llitera y á ca l'ardiaca el sen dú.

Nadal:  Bé fá, vostè s'aguant fort; que si los deixa
parlár ningú malalt voldrá estár encara que el vejan mort. Continuant
son camí, descomparexan, p' el carré gran.

Cinto:  (_Suspirant._) ¡Ja es aquí la pesta groga!

Ignaci:  ¡La pèste groga es aquí!

Cinto:  Beneit será qui no 's moga si té cames per
fugí.

Ignaci:  Si té cames per fugí que fuge lluñy de Ciutat,
si no es vol veure atacat y dins l'Hospital morí. (_Pausa y
tristó._)




### Escena III

(_En Cinto, N'Ignaci y L'Amo 'n Pau._)


_Arriba L'Amo 'n Pau ab una cenaya gran plena de verdura y durant
 l'escena obri caseua, treu el trast de la botiga ab cenayes y
 s'atura demunt el portal._

Pau:  Adeu, Ignaci! Bon día Mestre Cinto! (_Demana café
á n'Ignaci._)

Cinto:  ¡L'amo 'n Pau; bon día!

Ignaci:  (_Donantli café._) ¿Com va per fora?

Pau:  Lo mateix que per Ciutat.

Ignaci:  ¿Está bona la madona?

Pau:  Ben rebona.

Cinto:  Y vos ¿que tal?

Pau:  Jo estich ben trempat per ara.

Cinto:  ¿No teniu po?

Pau:  ¡Repicat! ¿Jo, po? ¿De que? ¿De les cuques de
Manaco?

Cinto:  D'aquest mal ó peste del Rey Herodes, nom que li
donan enguañy, que diuen qu' ara governa.

Pau:  Deu no mos don pitjors mals. ¿Vos que creys en
semblant cosa?

Cinto:  Jo sent que diuen que hey há...

Pau:  Si no hey ha rés. Tot son cuentos.

Ignaci:  Mes tothom fuitx mentrestant. Jo no critich els
que fujan. Jo pogués. Prou bé que fan.

Cinto:  Sí m'ho prometés l'ofici ja fora lluñy de
Ciutat.

Pau:  Jo, si no fos perque tench casetes al Molinar
tendría á Ciutat la dona, ma mare y tots els infants. Pero ¿qu' hé de
fer? Tots tenen gran por de caure malalts si son aquí.

Ignaci:  Que no es mogan qu' allá mes segurs están.

Pau:  En cuant a segurs, Ignaci, crech que hey ha mes
sanitat aquí dins qu' á fora porta; y els remeys mes á la má.

Cinto:  Pero ja veis, si hi ha peste per aquí...

Pau:  Si no hi há tal. Les malaltíes que reynan son les
que reynan cada añy; gástrigues, pútrides, tifus, cortanes, cambres
de sanch, lentes, tiricies, melenes, pulmoníes, costipats... y avuy
perque á Barcelona la febre amarilla hey há les mateixes malaltíes
febre groga s'han tornat.

Ignaci:  Jo no sé qu' es qu' hem de creure.

Cinto:  ¿Com es que la autoridat acordona y nombra
metjes y aparella els hospitals, y la tropa y oficines á viles
d'alluñy, s'en van?

Pau:  ¡Cinto! No hey ha res per ara. Si en el Puitx hi
ha hagut un cas, qu' ha alarmat un ó dos metjes, ¿ja hem de dir que
peste hey ha? ¿Saps tu de que es que hey ha peste dins Mallorca en
general? De poruchs; homos que tenen riquesa y comoditat y estiman
massa la vida per lo molt rebé que están. ¿Saps de que hey ha peste
grossa? De fadrinots mal casats que es gastan dins la taverna ó en el
joch tot lo jornal. Peste hey ha de poca feyna de deure y de no
pagar. Peste de gent que no creu ni en Deu ni en l'Esperit Sant.
Peste de dones dolentes. Peste de pillos y gats. Peste de lladres y
pólisses que prosperan embrollant, y peste de poques grogas qu'
estiguen fora calaix. La peste es per tu y per mí qu' hem de viure
del trabay. Aquesta, Cinto, es la peste...

Cinto:  Teniu rahó, l'amo 'n Pau.

Pau:  Cuant jo veitx tants de misteris la sanch me puja
en el cap y heu faría á garrotades... Saps si jo tengués un llamp per
criat un hora ó dues. Prest heu tendría arreglat. Sen entra á
caseua.




### Escena IV

(_En Cinto y N'Ignaci._)


Ignaci:  L'amo'n Pau no vol que heu sía.

Cinto:  No vol que heu sía... y... ¿qui sab? per ventura
no es tal peste.

Ignaci:  Cinto. Massa que es sabrá. Jo 't sé dir que na
Geroni n'ha vist tres ben allargats y ben morts.

Cinto:  ¿Y que es metje ella?

Ignaci:  Tres n'ha vist.

Cinto:  ¿Ahont y cuant?

Ignaci:  ¡Que heu sé jo!

Cinto:  Escolta, Ignaci, no sías tan desconfiat. Ell
cada día s'en moren cinch ó sis. ¡Vaja un bon pas! Ningù pot tení en
el día un poch de mal de caixal que ja no crega tot d'una que la
pesta l'ha tocat. Si ara un se mor ja es de peste.

Ignaci:  Tu no sías, animal. ¿Na Geroni que heu diría si
no fos la veritat?

Cinto:  Na Geroni par que sía per noltros l'Esperit
Sant. Tira. No digas blayures.

Ignaci:  Tres ne va veure estirats. Tots tres eran d'una
casa.

Cinto:  ¿D'una casa? Passa p' el fondo el cotxo dels
morts.

Ignaci:  Y l'ondemá en caygueran altres cuatre d'una
casa del costat.

Cinto:  ¿Tots cuatre d'una familia? Si es axí 'm farás
callar. Ja son figues d'altre sostre.

Ignaci:  ¡Que m'has de vení á xarrar! Per mes que digas
son coses que fan neixe feredat. ¿Has vist cuant passava el cotxo?

Cinto:  N'hem acabat de parlar.

Ignaci:  Posem en Deu la confiansa.

Cinto:  ¡Ay gloriós Sant Sebastiá!




### Escena V

(_Els dits. Don Tófol, metje. Despres L'amo 'n Pau.
    Arriba Don Tófol y s'atura á la botiga de L'amo 'n Pau._)


D. Tófol:  L'amo'n Pau. ¿Que ja l'han duita? (cridant)

Pau:  No señyó. Prest la durán. (De dedins)

Tófol:  ¿Comesara?

Pau:  Dins mitj' hora la tendré aquí, lo mes tart.

Tófol:  ¿Pero; es cert lo que'm contaveu?

Pau:  Ja heu veurá. Jo no l'engan.

Tófol:  ¿De veres. No anau de bérbes?

Pau:  No troba qu' en temps estam de berbes.

Tófol:  Tantes ne dihuen, de verdes y per salár...

Pau:  Jo no li he dit cap mentida. Un ventre té de cinch
pams, y sa pell plena de taques d'un color verdós y blau; y ¡quina
cosa tan groga lo de dedins! Just safrá. May han vista dins Mallorca
els mallorquíns cosa igual.

Tófol:  ¿Y amb l'aygo may hey mesclares d'aquell xarop?
Dich...

Pau:  Ja. Ja. No señyó. Sempre aygo fresca, aygo clara y
natural.

Tófol:  Mirau qu' es molt. Ves alerta copejarlé.

Pau:  Ja hé avisat tothom.

Tófol:  Are hem de veure fins quin temps agontará.

Pau:  Ja veu que á mi me té compte gordarla de rebre
mal. Torn prest que vull que la veja. Fassa 'm favó de torná.

Tófol:  ¿Dins mitj' hora?

Pau:  Manco; manco.

Tófol:  Tornaré d'aquí á mitx cuart. (_En Pau s'en
entra. S'en va D. Tofol._)_




### Escena VI

(_Cinto. Ignaci_)


Cinto:  Ignaci. ¿Has sentit?

Ignaci:  Si Cinto. Oreya de cónsul fás, y prench totduna
la meua.

Cinto:  Veurem axó que será. ¿L'has conegut?

Ignaci:  Es el metje del barri dels apestats.

Cinto:  ¿De veres?

Ignaci:  Si. Na Geroni axí m'ho va assegurá, y heu sap
d'un veynat que té que l'han fet municipal.

Cinto:  ¡Y ha dit que tenía el ventre tan groch!

Ignaci:  Veurem qui será.

Cinto:  Colcú que del Rey Herodes la peste ja l'ha
tocat, gent de la seua. Ó sa mare ó sa dona ó el seu jermá, ó cualque
atlot.

Ignaci:  Y éll depressa mos treurem el gat del sach,
perque ha dit que dins mitj' hora ja la tendrá díns Ciutat.

Cinto:  Es que cualsevol que sía per la Porta no
entrará, perque hi ha órdre del Alcalde per no admetre cap malalt.
(_Passa el llit de la Mare de Deu._)

Ignaci:  Axó s'embruta.

Cinto:  ¡Ay Ignaci! La po 'm comensa á agafar.

Ignaci:  Cinto. Saps que fa d'estona que jo me sent mal
de cap y un doló á suquí á l'esquena que no me deixa alená.

Cinto:  ¿Y ara qui vé?

Ignaci:  Dos que duan colca cosa dins un sach.
(_Arriban dos homos ab un carretó ab paya y adins un sach ben plé. El
carretó s'atura devant la botiga de l'amo 'n Pau._)

Cinto:  Gos massións qu' es la madona malalta de
l'amo 'n Pau.




### Escena VII

(_Cinto, Ignaci. Un homo. L'amo 'n Pau_)


Ignaci:  ¡Germans! Que hey hà res de nou.

Homo:  No sé rés.

Cinto:  ¿Com mos trobam d'axó que corre?

Homo:  Res sé. ¿Y vos?

Cinto:  Jo tampoch.

Homo:  (_cridant_) Sen Pau. Vos duym la vostre
estimada.

Pau:  Entraula endins.

Homo:  Allá anám. (_Entran el sach dins la casa._)




### Escena VIII

(_Cinto. Ignaci._)


Cinto:  ¡Ignaci! Has sentit?

Ignaci:  Si Cinto.

Cinto:  ¿Y que mi dius?

Ignaci:  Bon etsá. Tots els beneits se moriren aquell
añy que nevá tant. Vos duym la vostre estimada ¿Que vol dir?

Cinto:  Vol dir ben clá Jau va t' aquí la Madona que la
peste l'hi ha tocat, y perque no l'aturassen de dins la Porta els
gordians, per malalta de sa peste, l'han posada dins un sach.

Ignaci:  ¡Polissons!

Cinto:  (_ab ironía_) No n'hi ha de peste deya éll are
ben formal. Bones hosties de sola mos volía fer tragar.

Ignaci:  Y ell axó de peste groga n'es un cas ben
declarat.

Cinto:  Torn prest li deya á n'el metje. (_Els homos
surtan y s'en tornen es carretó y en el cantó conversan ab Don
Tofol._)

Ignaci:  Veurás que prest tornará.

Cinto:  Estiguem noltros alerta y á sa primera señyal ó
sospita mes petita totduna donarem part. (_Arriba el metje Don Tofol
y s'en entra á ca l'amo 'n Pau._)

Ignaci:  Jas Cinto. Va t' aquí el metje.

Cinto:  (_ab ironía._) Jo no sé rés. Ves que tal.

Ignaci:  Qu' ha d'haver peste Sant Homo! y al Molinar ja
ha arribat. Si 't tornan dir "No hi ha peste" beut' ho totduna,
bergant, y creut' ho tot com un ase, fet un badoch.

Cinto:  Ni cent sants m'ho tornarían fer beure maldement
m'ho predicás.

Ignaci:  ¿T'ha agafat por? Tu tremolas. Com que t'hajan
etsisat.

Cinto:  Tench po, que vols que te diga.

Ignaci:  Meem si 'n farem un aubat de tu.

Cinto:  ¿Y tu que no'n tens?

Ignaci:  Ben molta. Tench un esglay y acubós y altres
malures...

Cinto:  ¿Perque no mos agafás sa peste, que es que
faríam?

Ignaci:  Prendrém un poch d'anissat; y de café colca
tassa engolint d'entant en cuant... Es café es sa medicina mes
contrari á n'aquest mal. (Beuen café.)

Cinto:  Dam sa botella.

Ignaci:  Alerta! (_beu_)

Cinto:  ¿Que deu esser bo el fumá?

Ignaci:  ¿Axo no vols? Trèu sa pipa. Dalí forsa de
tabach.

Cinto:  Jesuset. Donaumos peste de salut fins á cent
añys.

Ignaci:  Amen. Y feina y pessetes, y á mí molts de
parroquians. (_Surten en Tofol y l'amo 'n Pau._)




### Escena IX

(_Dits, D. Tófol y L'amo 'n Pau._)


Tófol:  L'heu de tení ben gordada, que es cosa de
comtemplar.

Pau:  ¡Vol dir!

Tófol:  Cosa mes horrenda no l'havía vista may. Al punt
tornaré ab un metje molt amich meu qu' ha estodiat profundament la
gran ciencia de l'Historia natural, y es molt entés en la cosa, y
oireu que vos dirá.

Pau:  Que es que m'ha dit que faría?

Tófol:  Heu de fér de paya un jas per posarlehy.
D'aquest modo mes temps se conservará. No la malmaneu.

Pau:  Don Tófol no tenga ansi. Que descans. ¿Qui mes
interés que jo, perque molt puga durar?

Tófol:  Al punt vench ab l'altre metje gran amich meu.
L'amo 'n Pau a reveure.

Pau:  Bon día tenga.




### Escena X

(_Cinto. Ignaci._)


Ignaci:  ¿Has sentit Cinto?

Cinto:  ¿Que tal? Ves si axó es febre marilla ó del nou
d'oros.

Ignaci:  Mal llamp á n'aquesta malaltía que l'amo 'n Pau
mos ha entrat.

Cinto:  A la Sala ara totduna per donarne part m' en
vaitx.

Ignaci:  Com no hi ets ja. Aquesta peste se pot estendre
al instant pe 'l carré y entrá á canostra.

Cinto:  Tendré el portal ben tancat.

Ignaci:  Heu pagarán els xigarros y el café. D'entant
entant en el foch posaré mistos veurem si s'esbravará.

Cinto:  Ara Mestre Pere-Antoni torna ab lo Doctor
Nadal.

Ignaci:  Abordalos y no estigas empegahit.

Cinto:  Vols callar. (_Arriban D. Pere-Antoni y D.
Nadal._)




### Escena XI

(_Cinto. Ignaci. Pere-Antoni. Nadal._)


Nadal:  Pareix que la cosa aumenta.

Pere:  La febre va salpicant.

Cinto:  Vol escoltar Señyó Metje; Señyó Retgidó,
s'arramb. Tench que darlos males noves de la peste.

Pere:  ¡Hola!

Cinto:  Es el cas que si p' el cas fos la peste vull dir
fos un cas que hi ha aqui aprop, febre d'Herodes trop que dirloshó es
del cas, perque es ferne cas, es cosa que convé á tothom, com sap.

Pere:  Contau l'asumpto y feys vía.

Nadal:  Poques paraules, y envant.

Pere:  ¿Quina es la casa embrutada?

Nadal:  Vamos, depressa. Digau.

Cinto:  Veu aquí, aquesta botiga que hi venen verdura y
pá, hi han entrada una malalta amagada dins un sach.

Pere:  ¿Y es cert axó?

Cinto:  P' els meus ulls l'he vista entrar p' el
portal.

Ignasi:  Y jo també.

Pere:  (_cridant._) Qui hi há á la casa.




### Escena XII

(_Dits y L'amo 'n Pau._)


Pau:  ¿Que voleu?... Ay! Deu los guard.

Pere:  Hem de veure la malalta, que dins cavostra
amagau.

Nadal:  Acompañyaume en el cuarto.

Pau:  (_admirat._) ¡Malalta! No n'hi tench cap.

Pere:  Si enganau á la Justicia vos sortirá cá
l'engañy.

Pau:  Señyó. En aquesta botiga som totsol.

Nadal:  Tocau, tocau. Deixau aná aquests misteris y
mostraumos el malalt.

Pau:  No hi ha malalt dins la casa.

Nadal:  Ó malalta. Es tot igual.

Pau:  Ni una cosa ni l'altre.

Nadal:  Vos no deys la veritat.

Pau:  Sí Señyó. Si vol qu' ho jur.

Pere:  ¿Que lograreu jurant fals? Mostraumos aquesta
dona que p' el vostro bé será. Aquest señó es un bon metje y aquesta
peste es un mal que si l'atacan totduna es molt fácil de curá.

Pau:  Pero, Señyó. No tench peste.

Nadal:  Ja veitx que vos estau sá.

Pere:  Mostraumos sa vostra dona que es lo que noltros
cercam.

Pau:  Si volen veure sa dona la tench en el Molinar,
gracies á Deu bona y sana: que hi vajen y la veurán.

Cinto:  (_ap._) Si s'en van la torna treure.

Ignaci:  (_ap._) No los t' en dexes anar.

Cinto:  Que no 'l cregan. Que no 'l cregan, qu' ara
mateix ha arribat y ben malalta.

Pau:  Que xerras?

Ignaci:  El metje dels apestats l'ha vista, y crida
consulta.

Pere:  Heu sentiu.

Pau:  Que 'l deix anar; qu' aquest homo de vegades sol
aferrá colca gat.

Ignaci:  ¿Que heu deys per mí?

Pau:  Per tots dos. Ja podeu aná encollats.

Ignaci:  Si som gat, vos sou un lladre que cuant s'oli
mesurau...

Pau:  Si no callas t' esverch morma.

Cinto:  Provauhó. Veurem. Pegau.

Pere:  Vamos _Señores_. Silencio. Respectau
l'autoritat.

Pau:  ¿Perque ha de di aquesta pólissa que jo
contrabandos fas?

Pau:  Perque es veritat.

Pau:  Mentida.

Cinto:  Es vé.

Pau:  Veten á esplugá.

Cinto:  Que hey vaya sa vostre dona que du el cap sempre
esflorat.

Pau:  Calla, brut.

Cinto:  Y tu, cochino.

Pau:  Com ton pare.

Cinto:  Si no't mat.

Ignaci:  Cinto. Deixam sa cotxilla y haurá acabat
d'insultá.

Pere:  _Vamos. Silencio._

Cinto:  ¡Rellissa! Te jur que la m' pagarás.

Pere:  Silencio, dich. Si no creuen, a ca l'Ardiaca
anirán.

Nadal:  Els prodomos de la febra axí solen comensar
devegades.

Pere:  El temps passa, anem á lo principal.

Nadal:  Vejem aquesta malalta lo primer. (_arriba D.
Tófol._)




### Escena XIII

(_Dits y D. Tófol._)


Tófol:  Oy! Don Nadal.

Nadal:  Don Tófol!

Tófol:  ¿Com diu la cosa?

Nadal:  Aquí teniu un nou cas ab la dona d'aquest amo.

Ignaci:  Ara tot s'aclarirá.

Tófol:  (_admirat_). ¿La madona qu' era afora? ¿Que me
diu? No fa un instant que hé sortit d'aquesta casa y estavan tots
bons y sans.

Pau:  Don Tófol. Que no los crega.

Tófol:  Y per cert que l'he cercat perque vés una gran
cosa que m'ha mostrat l'amo 'n Pau.

Nadal:  ¿Y vosté que no l'ha vista á la malalta?

Tófol:  ¿Jo? ¡Ca!

Pere:  Diuhen que vosté l'ha vista.

Tófol:  No Señó. Tot axó es fals.

Ignaci:  Jo heu contaré fil per randa.

Pau:  Me voleu deixar parlar.

Pere:  Si. Parlau.

Pau:  Si voleu veure la malalta qu' he mostrat á D.
Tófol fa mitj' hora tots endins poden entrar.

Cinto:  Al cap y la fí confessa.

Ignaci:  Gracies á Deu. Ja ha fet á.

Pere:  Axó es lo que tothom desitja.

Pau:  Será crech més acertat que jo la trega defora y
milló la admirarán.

Cinto:  Ara veurán qui diu vé.

Ignaci:  Ara sabran qui es el gat.

Tófol:  (_á Nadal._) Es un cas estraordinari per
l'Historia natural, que ha nascut d'una llevó d'Ervissa que li vatx
dá. Es una cucurbitácea que fa mes de cuatre pams.

Pau:  (_treguent una carabassa monstruo xapada per
mitx._) Es aquesta carabassa que poden etsaminar per dedins y per
defora, p' es capoll y per dedalt, per devant y per derrera, per tots
els cuatre costats.

Tófol:  ¡Veja quina maravella!

Nadal:  ¡Oh cosa descomunal!

Pau:  Va t' aquí la peste groga que jo duya dins el sach
y han vist entrar dins cameua Mestre Cinto y son veynat.

Pere:  Es mes grossa que l'araña del saló consistorial.

Pau:  Com vostés tenen carrera y ja no son estodiants no
prendrán á mal que diga; si 'n volen, la tastarán.

Cinto:  Ignaci ¡Cap com aquesta!

Ignaci:  Es cert, Cinto, som dos gats.

Cau el teló.